dimecres, 28 de gener del 2009

Calcetins de tots colors

Sock yarn doesn't count, i fer calcetins tampoc ;)

No són iguals, ho sé, i què? La llana és de regia, no em vaig adonar que duia cotó fins que vaig ser a casa, normalment no m'agrada massa el cotó, i menys pels calcetins, però no han quedat malament, són més elàstics i mantenen més la forma del que em pensava.

Els he fet prou llargs, fent servir un cabdell per cadascun, per a què has de fer servir la llana aquesta si et sobra? Millor emprar-la tota.
Hi ha gent que troba que els calcetins llisos són avorrits, a jo m'encanten, són el projecte perfecte per anar-los teixint alhora que fas altres coses de profit(mirar la tele, xerrar a la tertulia...estudiar); és clar que quan el que vols és relaxar-te fent calça i prou tries una altra cosa, però no cal desterrar-los, pobrets.

dimarts, 27 de gener del 2009

Com que estic d'exàmens no em puc permetre perdre el temps filant, però..i tenyint?

100% merino, aquesta fibra queda tan íntegra en tenyir-la, ai! m'encanta.

100% shetland
Heu vist que s'ha creat un grup de filadores en castellà a Ravelry?

diumenge, 25 de gener del 2009

Tinció amb bolets

Ai! La veritat és que no he conseguit gaire el que esperava. Després de mordentar la llana amb alum i cremor tàrtar, no sé si està ben dit, vaig agafar el picaronell i els altres 2 bolets que no sabia què eren i els vaig posar a coure, els vaig bullir durant dues hores, els vaig colar i vaig ficar part de la llana dins el suc(com que tenia pocs bolets de cada vaig pensar que el millor era tenyir amb cadascun només una petita part de la troca)per coure-ho tot junt durant uns 15 minuts

tenia pensat deixar-ho coure una hora, però amb aquest temps n'hi va haver prou perquè la llana absorbís tot el color, mai em deixo de sorprendre de treure la llana del bany i trobar l'aigua clara, però és clar, com hauria d'estar, si no?

El resultat va ser un color beig pàl·lid, semblant al color de la diarrea dels vedells petits. Com que els bolets eren blancs i pocs, vaig pensar que el problema era aquest i amb els negres (phellodon niger) vaig procedir de la mateixa manera. Si el resultat del primer bany em va decepcionar, aquest em va fer venir ganes de plorar(és un dir), per les expectatives qeu hi tenia depositades:

beig/gris/verd pàl·lid...horrorós(no s'aprecia gaire). Així que vaig pensar, deu ser que no és aquest el mètode. Jo havia llegit tant recomanacions de bullir-los amb aigua, de bullir-los amb aigua i amoniac, de fermentar-los...Lo de bullir l'amoniac, encara que estés diluït, no em semblava massa bona idea, així que els altres phellodon, els marrons els vaig posar dins un pot amb aigua i un parell de cullerades d'amoniac, ben aviat vaig veure que l'aigua es començava a tenyir, així que vaig fer el mateix amb els altres bolets que ja havia bullit, per veure si en podia extreure el que els quedés de tint. L'aigua dels altres phellodon també es va pintar, però la dels picaronells avui encara és clara. La meva idea era deixar-los en remull un dia, però per circumstàncies de la vida els hi vaig deixar 3. El tercer dia, vaig colar els phaellus marrons,(crec que l'amoniac ja s'havia evaporat, no feia olor)i vaig posar el suc a coure amb la llana.

Uau, el color no és que m'agradi, és un marró quasi negre, però al menys és color! I intens! Com l'altra vegada en va tenir prou amb 15-20 minuts per exhaurir-se el bany. Ben emocionada vaig repetir el procediment amb els phellodon negres, però...es veu que ja havien deixat anar la major part del tint la primera vegada, i encara que em van donar un color més intens encara era massa lleig. Em va quedar un tros de la llana súper negre i els altres 3 súper pàl·lids, així que vaig tornar a posar els phellodon marrons dins el bany d'aigua i amoniac, els vaig colar i vaig sobretenyir les parts beig amb aquell suc, això va pujar una mica el color i sobretot el va homogeneitzar, però es veu que ja havien tret tot el color la primera vegada llàstima!
Aquest és l'aspecte general de la troca després de tots els experiments a què ha estat sotmesa:

dilluns, 19 de gener del 2009

Alpaca: tota una altra història

Un altre intent de filar alpaca

aquest cop amb la filosa, i crec que té molt millor aspecte, per no parlar del tacte, ara sí que ha quedat suau i flonja.

Suposo que el canvi es troba en que li he donat menys torsió als singles, i això ha estat possible perquè els vaig fer bastant més gruixuts que els anteriors; com més gruixut és el single menys torsió necessita per ser prou fort i no desfer-se. Per precaució, però, els vaig filar amb la configuració de fil prim per reduïr al máxim la força de tracció que la bobina exerceix sobre el fil. I val a dir que continua essent igual de difícil separar les fibres de manera uniforme, tòrcer els singles sembla que els ha millorat una mica, però té importants variacions en la gruixa.

Són 32g, 35m, per les bufandes viatgeres.

diumenge, 18 de gener del 2009

Morgan


El patró és aquest, de Knitty.

Vaig fer servir llana de Bendigo Woollen Mills, restes del Koumori, i agulles del 4. Queda divertit i és interessant de fer, té molt de detall, i he après una nova manera de donar forma a les coses, amb els doblecs que fa per donar-li estructura, molt enginyós. El que no m'agrada tant és la manera de fer els auments, que els deixa amagats, sí, però li fa unes arrugues extranyes, o potser és perquè hauria d'haver fet el punt més estret. Pel que fa a la visera, tampoc m'acaba de convencer del tot la construcció, encara que queda bé posada i tampoc se m'acut res millor. El problema, al cap i a la fi, només és que el que teixeixes té la vorera interior recta i l'estabilitzador(jo el vaig retallar d'una capsa de cereals) corba, cosa que fa que balli per dins. Això té fàcil solució, s'ha de dir, només cal fer un ripunt seguint la base del cartró i ja no es mou.

Per cosir els botonets que mantenen unides la visera i la part davantera de la gorra (és clar que está pensat per dur-los cordats, desfet queda horrorós)vaig fer servir la mateixa llana però desfilada, crec que aquest és el primer avantatge que els he trobat als fils amb torsió de cable (els que están formats per diversos fils de 2 caps, almenys, que no són singles), que tant agrada a katia i tan poc a mi. Vaig desfer la torsió de la llana i vaig obtenir 3 fils prims, de 2 caps cadascun, que entraven de meravella per l'ull de l'agulla de cosir, això em va solucionar l'haver de cercar un fil de cosir de color semblant, que no en tinc a casa. El que menys m'agrada de les llanes cable és que es desfilen fàcilment i ácabes partint el fil molt sovint, també, cosa que, si has de desfer, és una murga. En realitat no són tan dolentes, suposo. Ara mateix en tinc un parell de troques d'aquest tipus (de katia, és clar) eixugant-se després del seu bany de mordants. El primer cop que ho faig, prest estaran preparades per rebre el color dels bolets, juju.

dimecres, 14 de gener del 2009

Sopa de liquen amb alpaca

El tint que tenen els liquens és directe, de manera que no cal mordentar la llana abans de tenyir, només escalfar-ho tot junt

i deixar-ho coure, sense que bulli, una bona estona. Jo ho vaig tenir al foc unes 4 hores, i fins a la segona més o menys no vaig veure que passés res; després la llana va agafar ràpidament el color i quan ho vaig retirar del foc feia una estona ja que em semblava que no canviava res. La identificació de la raça de liquen que vaig fer servir va ser costosa i em va menar a un resultat bastant ambigu: tots dos son algun tipus d'usnea, no sé quin. I puc estar equivocada en això també.
Aquí us presento el liquen #1

i el liquen #2

Aquests són els resultats que em van donar

el color més pàl·lid me'l va donar el liquen #1; al començament tenia un to verdós més intens, però es va empal·lidir bastant durant les primeres hores, ara sembla que el color que ha quedat és més o menys permanent. El color més intens, el groc ataronjat, el vaig aconseguir amb el liquen #2, que em va proveïr també amb un curiós perfum com de te, que ha quedat enganxat a la llana i no se'n va, encara que a mi no em moleta gens, és extrany, però no és desagradable. Damunt les troques hi he posat una mica de fibra perquè veieu el contrast amb el color original.
El fil és alpaca filada amb el fus, 50g, 145m, 14wpi. No sé si m'agrada filar alpaca. Les fibres són més gruixudes que les de la llana, almenys algunes, i per això i suposo que també per la falta de lanolina, no els agrada massa unir-se; només cal veure el top de fibra sense filar: es desfà. Això fa que el fil necessiti molta torsió per ser fort, però la molta torsió el fa aspre i dur, com fil de ferro. Vaig intentar filar-la plegada (form the fold, aquí ho explica n'Asa)i de pam llarg (long draft: separant tires de la fibra i estirant-les per obtenir la gruixa desitjada), amb els dos mètodes se'm feia difícil, les fibres tenen tendència a separar-se del floc abans d'hora i és un embull, a més, pel mateix motiu, alguns cabells curts deserten del conjunt i et deixen el terra tapissat de blanc. Una altra cosa curiosa és que et deixa una sensació extranya a les mans, com suaus, però no té lanolina...potser el que fa és ressecar-les, no ho sé. El pitjor és que el resultat no m'entusiasma, és aspre, no té res a veure amb l'alpaca suau i flonja que veus a les botigues...em sembla que no val la pena. I em queden 450g de fibra...algú en vol una mica?

dilluns, 12 de gener del 2009

La cacera dels bolets

Hi hauria més coses a explicar si no hi hagués anat a final de temporada, quan la majoria estaven podrits, ja. Una passejada pel bosc sempre és agradable, però clar, quan hi vas amb un objectiu concret i no l'acompleixes et quedes amb aquell regust de fracàs. De tota manera, la collita va ser escassa, però va ser. Això és el que em vaig emportar:

d'aquests un munt, crec que són algun tipus de phellodon, phellodon niger, segurament. També en vaig trobar uns d'iguals, però de color marró, que no sé si deuen ser una alra raça (és el que suposo, perquè en vaig trobar de totes les mides) o un altre estadi dels mateixos. Pel color tan intens que tenen m'he fet il·lusions que serviran per tenyir, però vés cerca-ho.

aquest no vaig ser capaç d'identificar-lo, pluteus cervinus? N'hi havia molt poc, i no sé si servirà per res.

Tampoc sé el nom d'aquest, alguna lepiota?
I vaig agafar una mica de picaronell, també, perquè en un lloc vaig llegir que alguns bolets blancs dónen colors sorprendentment intensos, potser aquest no és el cas, però per blanc no serà que es perdi.
Els havia s'assecar primer, i amb la humitat que hi ha hagut, han anat més pel camí de podrir-se, a més que s'han quedat reduïts a la meitat. Crec que aviat els podré fer servir.
Vaig tenyir una mica d'alpaca que vaig filar amb el fus amb els 2 tipus de liquens que tenia, però d'això ja en parlarem.
Per acabar un enllaç a una página sobre bolets de les illes balears molt interessant.

divendres, 2 de gener del 2009

Un parell de links

els compartim i així a més jo tampoc els perdo:
receptes per tenyir amb bolets
hi ha gent amb més sort que jo que fa tallers de tenyit i a més ho explica
heu vist quins colors?
una mica més