dijous, 30 d’abril del 2009

Swapetines: Penúltimo capítulo

Los calcetines que tejí ya hay llegado a su nuevo hogar! Bueno, hace unos días que llegaron. Qué alivio que no se hayan perdido por el camino ni nada raro. Los podeis ver en el blog de su dueña :).

dimecres, 29 d’abril del 2009

De passeig


Crec que podria ser bo parlar només d'una cosa cada vegada, per no continuar mesclant ous amb caragols, que després són mals de triar. Demà parlaré dels meu avenços en la recolecció de raspeta (que han estat importants) o del meu projecte de iniciació a l'sprang, segons. Però avui de les fotos que tenia a la càmera les que em feia més il·lusió publicar eren les del passeig, així també variem una mica de tema(només una mica). I és que en vaig trobar de coses al meu passeig de diumenge!
Vaig trobar liquens

aferrats a les branques de terra

De molts tipus diferents (que variat que és el món si t'hi fixes)

Una planta(?), que no sé què és, però és curiosa


Una Peziza!

I un pou

sense fons

I un cap de no sé què

Jo no tinc res en contra de la gent que considera necessari redistriubuir els elements del bosc (per millorar el feng sui?), però crec que les persones impresionables i autosuggestionades agraïriem que no penjessin cadaveres d'animals cobertes de molsa a l'alçada de les nostres cares dins boscos foscos i humits just després del pou misteriós on hi hem tirat una pedra per veure quan feia 'cloc' tot i que és una de les coses que la nostra diguem-ne consciència màgica ens aconsella no fer no fos cas que despertéssim alguna cosa dormida i tenim l'ensurt a flor de pell perquè ens acabem d'imaginar que un caraboner que va morir fa 125 anys en ser empès per l'altre pretenent que no plaïa tant als ulls de la noia (un clàssic) ens surt al pas amb un ull blau (tinc molta punteria) i molta rabia acumulada.
També hi havia molta raspeta, però no en calen més fotos en aquest bloc.

divendres, 24 d’abril del 2009

120

No sé quin titol posar als posts, total, sempre parlo del mateix. I si us anés a mostrar una sola cosa també seria més fàcil però englobar sota un sol títol tot el que he fet sense caure en la repeticicó de "Tints naturals" suposa massa feina per al meu cervell ara mateix.
1- Decepció:
El color negre dels bolets era de les espores, la llana ha sortit senzillament bruta. Però no patiu, ja l'he rentada i ara mateix es troba prenent un bany perfumat amb escorça d'eucaliptus.

2- Decepció II:
No calen fotos, amb la recepta que coneixia la planta que fos no ha donat blau. Tinc una nova aposta per el seu nom, no tan bonica com la primera. No em vull donar per vençuda encara, no fins haver provat amb una nova recepta
3- Novetats!

Hauria estat perfecte que arribés ahir, però ja és prou bo que hagi arribat:
el vaig comprar a ebay súper barat (d'allò que et costen més les despeses d'enviament que el producte en sí). És molt bonic perquè està ple d'imatges a tot color, encara que pel que he vist (encara no l'he llegit tot), no sembla que hagi de ser tan útil com el "Manual de tintes naturales". És interessant, però. Descriu les fibres, els mordants, els tipus de material tintòri que et pots trobar, consells per cultivar les principals plantes tinctòries i per cada tonalitat ennumera les plantes que te la poden donar(de totes hi ha fotos genials), però porta molt poques receptes. Suposo que existeix la recepta general "mordenta la llana, bull la planta, escalfa el tint amb la llana dins" i no cal repetir-la per cada cas, per això les explicacions d'aquest llibre es fan extenses només per les plantes que necessiten procediments especials (indi, pastell, raspeta). Provaré el procediment que descriu per el pastell amb la planta que vaig trobar i després prometo que acceptaré la realitat de que és nap.
4- Il·lusió
Poc a poc vaig collint arrels de raspeta i les poso dins aigua (que vaig llegir que les conserva) fins que en tingui prou per fer una tintada.

Crec que no és rubia tinctoria, les arrels serien més vermelles, però sens dubte és algun tipus de rubia i pel color que tenen diria que ha de servir. Les arrels son molt primetes i en necessitaré moltes, però tinc al meu favor que la raspeta aquesta no és una planta amb arrel, sinó una arrel amb planta
Per cert, saben que sabem el que sabem? On són les arrels?

4- Il·lusió II
No em digueu que això no és boleng roig (anchusa tinctoria).

En vaig collir un parell només, per provar, i me'n vaig endur una per sembrar-la (per ara ha de compartir pis), espero que agafi. Vaig posar les arrels trossejades dins esperit i tot d'una va tornar lila. Aquest matí l'he deixat al sol (mala idea amb el sol tant potent que hem tingut) i en tornar a casa s'havia evaporat gairebé tot el líquid i havia tornat marró, bé, n'hi he afegit i espero poder slavar-lo.

També he tenyit una mica de llana amb falgueres i hi vaig posar dues monedes de cèntim perquè fessin de mordent de coure, que potencia els verds. Haig de dir que crec que va funcionar, però el color és tan pàllid que a les fotos sembla blanc, així que que per ara no us el puc ensenyar. A veure si en cullo més i faig una retintada.

dimarts, 21 d’abril del 2009

Me l'hi podeu donar nom?


Un nom que comenci amb isatis i acabi amb tinctoria? Siusplaaau...!

Si ja sé que no ho és, però és que les fulles se li assemblen tant!I em faria tanta il·lusió...

dilluns, 20 d’abril del 2009

Més tincions naturals

Primer la part del filatge:
La llana tenyida amb arboç l'he filada primeta per poder-me'n fer un xal (aquest és el que tinc triat)

70g,400m, 2 caps, 100% merino superwash. Ha quedat més fingering que lace però farà el fet.

El color és quasi el mateix que el de la filosa, fan joc :).
També he filat la que vaig tenyir amb escorça d'eucaliptus juntament amb la que vaig tenyir amb fruitetes d'heura


44g, 110m, un cap, 100% merino superwash. La diferència de color entre totes dues tintades és molt subtil, però amb la llum del sol és apreciable i agradable. He pensat que podria ser bona idea provar amb ella la tècnica de l'sprang, les virtuts de la qual ens ha ensenyat la sàvia Penélope, i fer-ne un coll.
I pel que fa al tenyit: El primer pot de xanthoria parietina m'ha estafat, no ha tenyit gens. Res de res. =(, amb totes les esperances que hi tenia depositades...A veure què fan els altres...
I certament aquest post va d'esperances perquè per ara només tinc això:

crec que són cortinarius eliator

No em vull fer il·lusions però tenen pinta de poderme ajudar a participar al repte pel mes d'abril de les hilanderas: medianoche.
I mentre estava mirant el llibre per intentar identificar els bolets, mireu qui em va venir a veure!

Si es pot tenyir amb cochinilla, perquè no s'hauria de poder tenyir amb elles? Ai aranyetes, si teniu cames podeu córrer! Mejejeje!
I...Rubia?

Des que m'he començat a ficar dins el món dels tints naturals miro la naturalesa amb una altres ulls, vaig conduint i poso més atenció a les plantes de les síquies que a la carretera, i com que tot depèn del ulls amb què ho mires les plantes que tota la vide he conegut com a males herbes (gualda) o herbes que són allà i punt, ara s'han transformat totes en fonts potencials de color. Perquè per totes les parets seques de Menorca hi ha raspeta: rubia tinctoria, rubia peregrina, rubia peregrina longifolia... Però jo mai no ho havia sabut; mai m'hi havia fixat. Fins ara. No estic molt segura si podré tenyir amb les seves arrels, però tenen bona pinta,

i n'hauria de collir un munt, perquè són molt primetes, a més, he llegit que es cullen al setembre així que la incertesa em tindrà presa uns quants mesos més encara.

divendres, 17 d’abril del 2009

Fem-ho emprar

Com diuen els meus germans. Són bessons i els va costar bastant aprendre a parlar , com ho feien els altres, però tots dos parlaven igual i feien servir les seves pròpies expresions, jo crec que no és que els costés aprender'n, sinó que com que aprenien un de l'altre i cap dels 2 ho deia bé ho van aprendre a la seva manera i prou.
He fet servir o (emprat)part de la llana tenyida amb eucaliptus i part de la tenyida amb esbarzer per fer-me una cartereta periòdica amb papallona d'ales inferiors mal definides, les hauré de refinar.


També he tenyit un parell de tops de llana (merino i alpaca)

aquest cop amb tints àcids. No és cert que els colors siguin més predictibles, perquè a vegades el color quan és moll és bastant diferent de quan és eixut, però sí que són més variats que amb els tints naturals.
I per acabar, algú sap què és això? Per davant

i per darrera:

Jo crec que és Phellinus torulosus, és part d'una colònia que hi havia enganxada a un piló de pi. N'he posat un trosset dins aigua i amoniac i el líquid ha quedat groc ataronjat, crec que l'intentaré emprar per tenyir, encara que doni groc...

dijous, 16 d’abril del 2009

Los swapetines se fueron

Ya se han marchado rumbo a su nuevo hogar. Fue triste la despedida, lloraron, lloré; lloramos todos. Y es que han sido muchos días juntos. Hemos luchado juntos la batalla de su nacimiento, quieras o no soy su madre, y eso une. Pero yo sé que serán felices y amados ahí donde van, y eso me consuela de su ausencia. Simepre os recordaré swapetines 2009!

dimarts, 14 d’abril del 2009

Plaers de ma vida

Avui en dia em conformo amb molt poc per ser feliç, per exemple, obtenir un tint natural que no sigui groc m'omple de joia:

El primer floquet, perquè és un floquet d'uns 10g, està tenyit amb l'escorça d'eucaliptus que vaig deixar en remull amb aigua i esperit fa un parell de setmanes. No hi tenia gaires esperances en aquest beuratge, el veia tot marró, no millor que l'aigua estancada, però en vaig abocar una mica dins l'olla i em vaig emocionar: contra fons blanc té un color taronja intens. Després hi vaig ficar la llana i bé, no és taronja, però és un rosat agradable. El segon el vaig tenyir amb fruitetes d'heura, em penso, el color en realitat és un gris verdós que crec que combina bastant bé amb el rosat. I el darrrer està tenyi amb branquetes i fulles d'arboç. Vaig fer servir el doble de pes de fulles que de llana i crec que amb la meitat n'hi hauria hagut prou, va sortir molt concentrat. Al meu poble fan un gelat de caramel que té aquest color, gairebé em fa venir gana. D'aquest color en tinc 70g, el filaré primet i me'n faré un xal.
Tenir 3 pots de Xanthoria Parietina marinant, encara que a aquestes alçades no n'estiguis tan segura que els 3 pots continguin el mateix líquen; que tots tinguin tons vermellosos, però que cap sigui del tot igual.

En la realitat les diferències són més grans. El de més a l'esquerra és rosa pàl·lid i és el darrer que vaig capturar, me'l vaig trobar pel carrer, es veu que aquestes plujes n'han desferrat de les teulades :). El segon és taronja brillant, em podeu creure, i és el primer que vaig collir a la teulada de casa. El darrer és el més bonic, un grana intens. El vaig collir al camp en una zona on n'hi ha molt i més i encara més, n'haig de fer una foto perquè ho pogueu veure, fa un parell de setmanes, així que encara li queda estona per estar llest, em fa moltes ganes provar-lo, però és una promesa tan bonica que seria una llàstima espatllar-la en confrontar-la amb una realitat desagraïda.
També és agradable filar 100g d'alpaca sense tenir temptacións d'enviar-la a fer punyetes i que el resultat no segui tan desastrós com sempre.

100% alpaca, 100g, 140m, 2 caps. Tot i això he decidit que hi ha fibres que m'agaden molt més, tant per filar com per teixir.
I què me'n dius que tòrcer merino pintat

i que en la troca resultant l'harmonia dels colors inicial no estigui del tot rompuda?

100% Merino, 100g, 280m, 2 caps.

dimecres, 8 d’abril del 2009

La saga del groc continua

Però sembla que arriba al seu final per donar pas a la del marró, ja us ensenyaré els meus darrers experiments,

A sota, sense filar, esbarzer, sí, el mateix que havia de quedar negre, no sé què vaig fer malament perquè contra tot pronòstic és el groc més canari que he obtingut fins ara, i això que m'havia fet il·lusions (era un poc escèptica, i amb raó, amb els resultats davant, quan ho vaig llegir) perquè l'interior dels brots tendres és molt fosc. D'esquerra a dreta, olivarda, fulles d'eucaliptus, camamil·la i càrritx. La majoria us ho havia mostrat ja, però sense filar. Les troques són totes de 3 caps, 25g i uns 70 m. Potser en combinaré 3 de les més grogues per fer aquests calcetins. Per poder provar moltes coses faig troques molt petites, però amb tan poca llana és difícil trobar un bon projecte. Fa uns dies vaig recollir branquetes i fulles d'arboç, perquè s'assembla un munt a l'uva ursi, és a dir que algun tint hauria de tenir. El vaig provar ahir amb una troca petita i em va agradar tant el resultat que avui hi he fotut el que hi faltava pels 100g, el problema és que el color està quedant bastant diferent, encara que això és un problema relatiu, tractant-se de llana sense filar, en filar-la jugaré amb els diferents trossets per aconseguir un color més uniforme. Crec que per ara és el color que més m'agrada de tots els que he obtingut, demà us el mostraré. Però tampoc us feu il·lusions, eh? És el millor, però no és per llençar cohets :).

dimarts, 7 d’abril del 2009

Dos swapetines!


Más que ganas de seguir manteniendo algo de misterio a estas alturas, lo que me empuja a jugar con el photoshop es la fascinación que este programilla me produce, probablemente porque apenas lo acabo de empezar a usar y es una novedad para mi.
El patrón es el interlocking leaves, de knitty. Al final fui buena chica y os hice caso. No sé si eso dará pistas a mi sorprendida, y dejará así de ser tan sorprendida, pero queda ya tan poco para que se resuelva el misterio que, en buena aproximación, lo mismo da. Yo tengo mis apuestas sobre quien será mi sorprendedora esta vez. El año pasado las tenía también, y no acerté ni de lejos :), este año seguramente pasará igual, pero por algunas cosillas, no me pidais que concrete, tengo la sensación de que le he tocado a Maya. Habré acertado? Seguramente no, pero en fin. Cuales son vuestras apuestas?