dimarts, 20 d’octubre del 2009

Roseta

Fa un parell de mesos vaig posar a fermentar el que vaig dir que seria el meu darrer carregament de Xanthoria Parietina. A començament de mes ja la impaciència em va vèncer i vaig abocar el fruit de la fermentació a dins d'un poal, hi vaig afegir llana mordentada amb alum i cremor tàrtar, ho vaig tancar dins una capsa de cartró que vaig tancar dins una habitació a les fosques i me'n vaig oblidar fins que fa un parell de dies ma mare va olorar el ferum de la putrefacció que havia afectat el líquen. El líquid i la llana tenien un color marró que concordava prefectament amb l'olor que feia el conjunt, però després d'esbandir la fibra amb abundant aigua clara va sorgir el color rosa esperat.

No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.

Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Mushrooms!

Així és com ha quedat la llana tenyida amb Omphalotus Olearius, 20g de bolet sec per 25g de llana:

Crec que no caldrà que en torni a collir, de bolets d'aquests.
Top tenyit amb tints àcids:

100g, 100% merino, no fa llarg de bonic, a més ha quedat una mica endrapat.

dijous, 1 d’octubre del 2009

L'aigua de la vida

Més que no la primavera és el despertar de la natura després del fred de l'hivern, la tardor és el despertar després de la calor que tot ho crema de l'estiu. Així que passades les primeres plujes, ja és hora de tornar a recórer el camp a la recerca de la planta tinctòria promesa! Bé, en la meva primera excursió el que he trobat han estat bolets

crec que no hi ha gaire discusió sobre el seu nom, aquest cop es tracta quasi segur d'Omphalotus Olearius.

jo tinc la impresió que amb una carn tan ataronjada algun color ha de donar.
Sempre que surto al camp em sorpen més el quei hi trobo, no és que vulgui tornar a parlar de com ha canviat la meva visió de la natura des que m'he posat a investigar les plantes per les seves propietats tinctòries, però vaig trobar en el llibre Craft of the Dyer, de na Karen Leight Kasselman, aquest passatge que parla d'aquest canvi, i és tan recomfortant sentir-se acompanyat, que el volia compartir
"Dyers develope an intuitive interest in and concern for the environment.[...]
The dyer begins to sense the seasons, interpret nature's whims, and respond to the subtleties of natural change and renewal. Powers of observation seem enhanced. The senses seem more attuned to colours, smells and textures..."
És que és ben veritat.
Fa una setmana vaig començar un experiment de "compost dyeing", és una cosa que vaig llegir a Raverly (com no), i em va semblar interessant. Consisteix a deixar podrir coses (fulles, pells, liquens...) sobre el teixit de manera que aquest quedi pintat amb els fluids que es deixin anar. Per provar-ho vaig fer un full de feltre amb la santa llana de les ovelles merines, hi vaig colocar el que tenia a mà per damunt, ho vaig ben amarar i embolicar amb film de plàstic

No han passat gaires dies i els líquens, almenys, han començat a fer la seva feina

Ho deixaré fer almenys un mes més, a veure com acaba.
I aquest és l'emigrant

Algú em pot explicar com s'ho fa una pada, caragol de mar... per arribar al bosc, encara que aquest es trobi a menys d'un km de la platja? I estava ben viu i xelestre caminant per la foresta (rodolí!). O és que és algun tipus de cargol terrestre? O és normal en els cargols de mar aquest peregrinatge? Llum siusplau.