divendres, 29 de gener de 2010

Tinció amb herbes III: Escorça

Tant l'escorça, com el serradís, com bocinets de molts arbres es poden fer servir per tenyir. La majoria donen entre beige i marró. Pel poc que tinc llegit, escoltat i experimentat, la norma general és deixar en remull l'escorça o fusta amb aigua i esperit (alcohol) durant una setmaneta, després es pot cuinar per preparar un bany de tint que no necessitarà mordent, ja que la fusta sol ser rica en àcid tànic que pel que es veu és un mordent per ell mateix (tot i que es poden fer servir tots els mordents que es vulguin per ampliar la gamma de colors que s'obté). Jo per ara només he fet servir escorça d'eucapilptus, però em van dir que abans es feia servir escorça de pi per tenyir xarxes i també ho provaré.
L'escorça l'he arreplegada de terra

també es poden fer servir les fulles, segons l'espècie s'obtenen colors que van del beige al vermell. Jo a les fulles verdes no hi arribo i l'any passat vaig fer un bany amb les seques que hi havia a terra i em va sortir un color beige que ni fu ni fa. Amb l'escorça tampoc havia tingut massa sort, però el líquid que s'obté després de bullir l'escorça té un color tan intens que ho havia de tornar a provar.

Vaig deixar l'escorça amb esperit i aigua durant un parell de setmanes, en vaig treure uns 200g i els vaig trossejar, dins l'olla i a bullir una estona.

Vaig colar el líquid i quan va ser fred hi vaig afegir la llana humida, després ho vaig deixar al foc, entre 80 i 90 graus una bona estona. Vaig deixar la llana dins el bany tota la nit i al matí la vaig treure, esbandir i eixugar.

En esbandir-la se'n va anar bastant de color, però encara en queda una miqueta, un beige ataronjat, suau i agradable. La llana que vaig utilitzar és part de la que havia filat per fer el cottage garden, que al final me'n sobra.

dimecres, 27 de gener de 2010

Colors que s'estimen

Diu na Karen Leigh Casselman al seu llibre Craft of the dyer que els colors obtinguts amb tints naturals sempre combinen bé junts, i té bastanta raó

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
-Omphalotus Olearicus.
-Menta borda.
-Restes del bany de cotxinilla damunt llana tenyida amb olivó.
-Flor d'avellana.
-Cotxinilla.
-Arrels de congret d'ase (segona tintada amb el darrer bany que he fet)
-Clovelles de ceba.
-Arrels de congret d'ase, primera tintada.
-Arrels de congret d'ase, tercera tintada.
-Arresl de congret d'ase, segona tintada.
-Flor d'avellana (menys quantitat d'herba per pes de llana que l'altre)
Tot mordentat amb alum i cremor tàrtar excepte el darrer bany de rubia. Són uns 750g i 750m en total. He filat tots els bocins de llana que havia tenyit amb tints naturals fins ara (de fet, tots menys un) i que havia guardat per més endavant, per poder-los fer servir junts en un projecte. Tenia bastant clar que em volia fer un jersei o jaqueta de colors, amb un motiu senzill que es pogués anar repetint de manera individual i així no haver-me de preocupar per tenir-ne prou de cada color. Però ara la idea d'un jersei no m'acaba de convèncer, em fa por que resulti massa acolorit.

Foto de família de tota la llana que he tenyit amb conget d'ase fins ara, per veure les diferents tonalitats, bàsicament taronja i rosa.

dimarts, 26 de gener de 2010

La foca malabarista

Deixant aparcades totes les coses que haig de fer, ahir em vaig embarcar en aquest petit projecte:

A que és mona?

És d'aquelles coses que no saps perquè les fas, perquè són ben inútils, però fan il·lusió. L'he fotografiada amb la llana tenyida amb rubia de fons, ja que a les fotos del post anterior el color no va quedar gaire real.

diumenge, 24 de gener de 2010

Rubia: El resultat

Com més esforç inverteixes en aconseguir que les coses et surtin d'una manera determinada més allunyat és el resultat del que havies planejat. Pot ser el millor és no intentar controlar els factors de variança, només registrar-los per analitzar més endavant, juntament amb els resultats.

És la troca més perfectament taronja que he tenyit mai i és preciosa. Avui tornava a estar el cel tapat, per això es veu una mica més fosca del que realment és, perque us asseguro que és d'un taronja súper brillant

Aquí tota la llana que he tenyit amb aquestes arrels, el poquet de llana filada és segon bany sense mordents, la llana sense filar segon bany amb alum com a a mordent. Curiosament aquest cop el segon bany també ha sortit taronja, però més fluix (molt més), no rosa com fins ara. Pot ser cert el que va comentar algú en el post anterior, que el color que obtens depèn més del tipus i qualitat de l'arrel que del procediment que fas servir.

dijous, 21 de gener de 2010

Thelma i Louise

O Peaks Island Hood

Ja fa temps que l'havia acabat, i l'he fet servir tot l'hivern, però encara no n'hi havia fet fotos.

És una bufanda interessant, es pot fer servir com a bufanda normal, però quan bufa el vent treu les ales per protegir-te les orelles :).
La llana és Lana d'Irlanda d'Ornaghi Filati, al principi em semblava que picava una mica, pero en rentar-la ha millorat.

dissabte, 16 de gener de 2010

Tinció amb herbes II.1: Sí, tornarà a sortir taronja

Contiua d'ahir. Aquest matí m'he aixecat i he colat les arrels. He bullit una mica més d'aigua i les he tornades a escaldar, les he deixades dins aquesta aigua 5 minuts i les he colat un altre cop.

El líquid és bastant taronjós, el guardaré per tenyir un floquet de llana més endavant.
Després m'he posat a matxacar les arrels perquè deixin anar tot el pigment possible

segurament hi ha mètodes més efectius per fer-ho.
Les he posat dins aigua i hi he afegit una mica de bicarbonat sòdic per pujar un pèl el ph

Les he bullit i el color del suc ha tornat una mica més vermell.

I hi he afegit la llana mordentada amb alum (per cert, he editat el post dels mordents per afegir una coseta)

Ho podeu dir, jo mateixa ho veig: tornarà a sortir taronja. Potser és que senzillament no es pot.

divendres, 15 de gener de 2010

Tinció amb herbes II: Rubia tinctorum

Exposaré el procediment que faré servir pel meu pròxim bany d'arrels de congret d'ase a la xarxa per veure si entre tots veiem el fall (si no n'hi hagués millor).
La roja, raspeta, rubia, congret d'ase...com li vulgueu dir, és una planta enfiladissa, perenne, amb fulles que es disposen al voltant de la tija fent pisos; estan plenes de petites punxes per sota, cosa que fa que quan les toques sembla com si se t'enganxessin.

Aquesta és una foto de la primavera, durant l'hivern la planta s'asseca i les seves fulles i tijes es tornen grises, sembla morta.
Dés de molt antic s'han emprat les arrels per tenyir de color vermell, rosa o taronja. Pot tenyir totes les fibres naturals i el nyló, però amb la fibra que funciona millor és amb la llana.
Les arrels necessiten uns quants anys per créixer, es recomana que no es cullin les de les plantes de menys de 3 anys. La seva àrea de distribució originària és la costa mediterrània, així que és molt fàcil fer-la campar als nostres jardins, i almenys on jo visc, és molt fàcil de trobar pel camp. Pel camp és molt fàcil de trobar, però és difícil aconseguir les arrels de les plantes que creixen salvatges, evidentment, no et posaràs a excavar enmig del bosc. Normalment és una feina de mesos collir-ne prou, ara en trobes una que surt on hi ha hagut una esllevissada de terra, una altra entre les arrels d'un arbre caigut...així va ser com vaig arreplegar les del darrer bany, una aquí i una allà. Les d'aquest han estat una altra història, resulta que estan obrint un camí per anar amb bici a una platja i l'han de nivellar, agafen terra d'aquí, la posen allà...i per tot està ple de les arrels que han tret en excavar la terra. Mai el ministeri de medi ambient m'havia fet tant feliç, he pogut arreplegar més d'1kg d'arrels que jeien arrencades al mig del camí. I encara hi tornaré. Sóc una friki. Però seguir la brigada de neteja de camins no és una mala idea per recollir material tinctòri que de tota manera ja ha estat arrencat i acabarà a l'abocador(o al punt verd).
Bé, quan tenim les arrels el primer que hem de fer és deixar-les en remull, un dia en aquest cas, per poder netejar-les

les traiem de l'aigua, les freguem per treure'n la terra i en fem trossets

Les arrels són fàcils de doblegar i bastant elàstiques, tenen un cor llenyós de color groc-beige i una envoltura carnosa entre taronja i vermell. Em demano si n'hauria de treure el cor.
Les que he rentat avui pesen 620g fresques, seques no sé si arribarien ni a 100.

Crec que vaig dir a algú que em semblava que anaven mollor les arrels seques, però he llegit ja a diversos llocs que fresques van bé i jo tampoc tinc gaire experiència, així que aquest cop farem el bany amb arrels fresques.

Per treure'n el pigment groc, les he escaldades amb aigua bullent i les deixaré dins aquesta aigua fins demà. Després les matxacaré i faré el bany.
Estic mordentant llana només amb alum, a veure com surt!

divendres, 8 de gener de 2010

Tinció amb herbes I: Mordents

De manera resumida, els agents tinctòris de les plantes poden ser substantius o adjectius. Els substantius s'enganxen a les fibres sense necessitar ajuda de ningú, entre ells hi ha els que contenen els líquens, el boleng roig, les pells d'anou...Però els adjectius necessiten que la fibra sigui tractada amb certs compostos químics per fer la seva feina. Aquests compostos, normalment sals metàliques, són els mordents.
Hi ha moltes substàncies que es fan servir com a mordents, els d'ús més comú, pels seus bons resultats i baixa toxicitat són l'alum i el cremor tàrtar,

que se solen emprar combinats (Però, alerta! Aneu amb compte! Segons el consell de savis de Ravelry, per tenyir amb congret d'ase només s'ha de fer servir alum, perquè un bany àcid propicía l'aparició dels tons ataronjats, i el cremor tàrtar és un àcid. Aaaah!). També és comú l'ús del coure (sulfat de coure), per potenciar els verds, l'estany (clorur d'estany) per potenciar els vermells i el ferro (sulfat ferrós) per enfosquir (et pot convertir un groc en gris fosc, un blau en negre, un groc en verd...). Un mordent de coure o de ferro es pot obtenir oxidant una mica d'aquests metalls dins aigua amb vinagre, per tenyir es fa servir només una miqueta d'aquest líquid.

Combinant adequadament material tinctòri i mordents es poden obtenir moltíssimes tonalitats. Àcids com el vinagre i bases com la sosa càustica es poden fer servir a vegades per canviar el ph dels banys de tint, ja que n'hi ha que són sensibles a l'acidesa o alcalinitat de l'entorn.
Normalment el bany de mordents es fa abans que la tinció. Per 100g de llana necessites 10g d'alum i 6g de cremor tàrtar (les quantitats són diferents segons la font, jo solec fer servir la quantitat mínima que s'aconsella).
Primer has de deixar la llana en remull dins aigua teba durant almenys una hora (l'hi pots deixar la nit abans), això facilita que els mordents hi penetrin més uniformement.

Després disols ben bé els mordents dins aigua, prou perquè la llana quedi ben tapada

Hi afegeixes la llana i ho poses al foc, de manera que la temperatura vagi pujant a poc a poc fins devers 90º-95º(no ha de bullir)i ho mantens a aquesta temperatura durant una hora.
Finalment deixes que la llana es refredi dins el bany (l'hi pots deixar tota la nit), l'esbandeixes una mica i si has de tenyir tot seguit, la poses dins el bany de tint, i si no la deixes assecar i la guardes per més endavant (he llegit que la llana mordentada es pot guardar uns 3 mesos abans de tenyir-la).
Un cop fet el bany de mordents, el líquid que sobra es pot guardar per fer-ne més, ja que no s'ha gastat tot el mordent. El pròxim cop que facis servir el bany hi has d'afegir devers el 75% de la quantitat inicial.

dimecres, 6 de gener de 2010

En projecte

A long,long time ago, quan semblava que començaria prest a fer fred, vaig fer una petita recerca per trobar un patró de jersei per fer-me i poder abrigar-me amb estil, d'aquells no n'he fet cap, perquè sembla mentida, però no tinc temps de res, se me'n va passar per alt un, però que batrà tots els impediments i arribarà a veure's realitzat (si els impediments no són molt grans). És el cottage garden, del nombre de tardor de Twist Collective. La veritat és que no m'estranya gens que en un primer moment no em cridés gaire l'atenció, perquè sincerament, l'elecció de colors mata el model totalment, pel meu gust. I no és que els colors siguin lletjos, però no resalten gens el motiu de les espatlles, que és ben bonic. Només quan he vist els projectes de Ravelry amb altres combinacions de colors l'he pogut apreciar, i me n'he enamorat.
Aquest serà un altre projecte artesà de cap a peus

són en total 500g, 1500m de merino comprat a na Mar, que vaig filar amb estones, sense pressa, durant un mes. Ara l'estic tenyint i m'habita un dubte: en tindré prou amb 400g d'un color i 100 de l'altre? En teoria sí, però el que és segur és que si faig curt no en podré comprar més del mateix lot. Potser ho hauria de tenyir tot del color principal i pel contrast fer servir llana comprada. Bé, ja ho decidiré en el darrer moment.
Hi va haver un parell de persones que em van demanar què era la flor d'avellana, avui he sortit i n'hi he fet un parell de fotos (també n'he collit per fer una tintada)

és una herba que creix a les voreres dels camins, a les pastures...per tot allà on pot.

Té unes flors grogues que en les meves fotografies no s'aprecien perquè com que ha plogut tot el matí s'han tancat. Les tijes al capdamunt de les cuals hi ha les flors són carnoses i quan les rosegues deixen anar un suc àcid. Aquí és molt comú.

diumenge, 3 de gener de 2010

Espectre natural

Primer de tot, molt bon any i aquestes coses.
Després de la felicitació de rigor anem al nucli del post: per aquí continuem ampliant l'especrte de colors naturals. Alguns tints els repetim, però com que mai surt una tintada igual compten per completar el registre de colors amb les diferents tonalitats:

D'esquerra a dreta, he fet servir arrels de congret d'ase (rubia tinctorum), segona i primera tintada; clovelles de ceba i flor d'avellana (oxalis pes-caprae), tot mordentat amb alum i cremor tàrtar. Aquestes arrels han estat emprades des de molt antic i són molt útils als tintorers, però jo encara no els hi he après tots els secrets. La meva primea pregunta és com evitar que la primera tintada surti ataronjada? Ja m'ha passat dues vegades. He rentat bé les arrels, les he tingut en remull un parell de dies i he tirat l'aigua i encara hi ha quedat groc. La propera vegada les bulliré i tiraré l'aigua d'aquesta primera extracció de tint, si tinc cor per desfer-me d'un suc tan vermell i preciós...Les tintades següents surten més vermelles, més roses en el meu cas, he aconseguit el top quasi fuccia de la fotografia i encara en tinc un altre que intenta acabar d'esgotar el color de les arrels, però la primera sempre em deixa mal sabor de boca, i no és que no m'agradi el color, però no és el que buscava. Els 3 primers tops els he tenyit amb materials que ja havia emprat abans, el darrer ha estat un nou experiment bastant satisfactori, la flor d'avellana és una plaga i el coloret verd que dóna no és gens menyspreable, segur que en faré més.