tenia pensat deixar-ho coure una hora, però amb aquest temps n'hi va haver prou perquè la llana absorbís tot el color, mai em deixo de sorprendre de treure la llana del bany i trobar l'aigua clara, però és clar, com hauria d'estar, si no?
El resultat va ser un color beig pàl·lid, semblant al color de la diarrea dels vedells petits. Com que els bolets eren blancs i pocs, vaig pensar que el problema era aquest i amb els negres (phellodon niger) vaig procedir de la mateixa manera. Si el resultat del primer bany em va decepcionar, aquest em va fer venir ganes de plorar(és un dir), per les expectatives qeu hi tenia depositades:
beig/gris/verd pàl·lid...horrorós(no s'aprecia gaire). Així que vaig pensar, deu ser que no és aquest el mètode. Jo havia llegit tant recomanacions de bullir-los amb aigua, de bullir-los amb aigua i amoniac, de fermentar-los...Lo de bullir l'amoniac, encara que estés diluït, no em semblava massa bona idea, així que els altres phellodon, els marrons els vaig posar dins un pot amb aigua i un parell de cullerades d'amoniac, ben aviat vaig veure que l'aigua es començava a tenyir, així que vaig fer el mateix amb els altres bolets que ja havia bullit, per veure si en podia extreure el que els quedés de tint. L'aigua dels altres phellodon també es va pintar, però la dels picaronells avui encara és clara. La meva idea era deixar-los en remull un dia, però per circumstàncies de la vida els hi vaig deixar 3. El tercer dia, vaig colar els phaellus marrons,(crec que l'amoniac ja s'havia evaporat, no feia olor)i vaig posar el suc a coure amb la llana.
Uau, el color no és que m'agradi, és un marró quasi negre, però al menys és color! I intens! Com l'altra vegada en va tenir prou amb 15-20 minuts per exhaurir-se el bany. Ben emocionada vaig repetir el procediment amb els phellodon negres, però...es veu que ja havien deixat anar la major part del tint la primera vegada, i encara que em van donar un color més intens encara era massa lleig. Em va quedar un tros de la llana súper negre i els altres 3 súper pàl·lids, així que vaig tornar a posar els phellodon marrons dins el bany d'aigua i amoniac, els vaig colar i vaig sobretenyir les parts beig amb aquell suc, això va pujar una mica el color i sobretot el va homogeneitzar, però es veu que ja havien tret tot el color la primera vegada llàstima!
Aquest és l'aspecte general de la troca després de tots els experiments a què ha estat sotmesa:
2 comentaris:
Así que, si he entendido bien, los phaellus marrons con amoniaco en maceración de tres días da color casi negro?
No se si conoces la página de Samu
http://tabletweaving.blogspot.com/
Es muy interesante. Hace recreaciones textiles medievales. Me hace gracia recordar que en un post sobre tinte con nuez, comentó que:
"Tras investigar en varios sitios y contrastar la información, determinamos entre otras conclusiones que uno de los colores más fáciles de obtener del medio natural era el marrón, y los ocres. Seguramente por esto, sería el color que en épocas antiguas llevasen las clases sociales más bajas."
Ponte en contacto con él que seguro que os interesais (Me siento celestina, ahora :))
Ya teñí con la madejita de cobre. El resultado fue un amarillo más intenso. Pero no más verde. Quizá un día oxide primero el cobre con agua-fuerte para ver qué pasa.
Una reflexión. Si esto pasa con setas y líquenes, ¿Qué pasará con algas?
¡Hasta la próximaaaaa!
Doncs has aconseguit una troca amb colors terrosos molt maca!!! m'encanten aquests experiments teus!
Publica un comentari a l'entrada