divendres 5 de febrer de 2010

Jardinet

Des que vaig començar el dibuix cada dia em deia, ara ja el tinc gairebé acabat. Però el dibuix és un camí llarg.

El patró és el cottage garden. Per fer-lo he emprat llana filada a mà (la blava), al final només 300g del 500 que tenia preparats per ell, katia austral (gris) 100g, i una mica de llana de europa wool que havia tenyit (grana).
M'agrada i no m'agrada. La part del pit ha quedat massa llarga de manera que la sisa de la màniga queda bastant més avall de l'aixella. Potser hauria d'haver fet una talla menys, per aquesta part (vaig fer la de 96cm), ja que la katia austral dóna una tensió una mica més gran que la llana que es recomana. Encara que creia que ho havia tingut prou en compte, la meva circumferència de pit és de 105cm. Una altra manera de solucionar-ho seria minvar més punts just quan acaba el dibuix i fer el coll tot seguit, però no sé si tinc prou ganes ara de desfer. En general, un 6,5.

dimecres 3 de febrer de 2010

Que no es perdin les bones tradicions

rav

divendres 29 de gener de 2010

Tinció amb herbes III: Escorça

Tant l'escorça, com el serradís, com bocinets de molts arbres es poden fer servir per tenyir. La majoria donen entre beige i marró. Pel poc que tinc llegit, escoltat i experimentat, la norma general és deixar en remull l'escorça o fusta amb aigua i esperit (alcohol) durant una setmaneta, després es pot cuinar per preparar un bany de tint que no necessitarà mordent, ja que la fusta sol ser rica en àcid tànic que pel que es veu és un mordent per ell mateix (tot i que es poden fer servir tots els mordents que es vulguin per ampliar la gamma de colors que s'obté). Jo per ara només he fet servir escorça d'eucapilptus, però em van dir que abans es feia servir escorça de pi per tenyir xarxes i també ho provaré.
L'escorça l'he arreplegada de terra

també es poden fer servir les fulles, segons l'espècie s'obtenen colors que van del beige al vermell. Jo a les fulles verdes no hi arribo i l'any passat vaig fer un bany amb les seques que hi havia a terra i em va sortir un color beige que ni fu ni fa. Amb l'escorça tampoc havia tingut massa sort, però el líquid que s'obté després de bullir l'escorça té un color tan intens que ho havia de tornar a provar.

Vaig deixar l'escorça amb esperit i aigua durant un parell de setmanes, en vaig treure uns 200g i els vaig trossejar, dins l'olla i a bullir una estona.

Vaig colar el líquid i quan va ser fred hi vaig afegir la llana humida, després ho vaig deixar al foc, entre 80 i 90 graus una bona estona. Vaig deixar la llana dins el bany tota la nit i al matí la vaig treure, esbandir i eixugar.

En esbandir-la se'n va anar bastant de color, però encara en queda una miqueta, un beige ataronjat, suau i agradable. La llana que vaig utilitzar és part de la que havia filat per fer el cottage garden, que al final me'n sobra.

dimecres 27 de gener de 2010

Colors que s'estimen

Diu na Karen Leigh Casselman al seu llibre Craft of the dyer que els colors obtinguts amb tints naturals sempre combinen bé junts, i té bastanta raó

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
-Omphalotus Olearicus.
-Menta borda.
-Restes del bany de cotxinilla damunt llana tenyida amb olivó.
-Flor d'avellana.
-Cotxinilla.
-Arrels de congret d'ase (segona tintada amb el darrer bany que he fet)
-Clovelles de ceba.
-Arrels de congret d'ase, primera tintada.
-Arrels de congret d'ase, tercera tintada.
-Arresl de congret d'ase, segona tintada.
-Flor d'avellana (menys quantitat d'herba per pes de llana que l'altre)
Tot mordentat amb alum i cremor tàrtar excepte el darrer bany de rubia. Són uns 750g i 750m en total. He filat tots els bocins de llana que havia tenyit amb tints naturals fins ara (de fet, tots menys un) i que havia guardat per més endavant, per poder-los fer servir junts en un projecte. Tenia bastant clar que em volia fer un jersei o jaqueta de colors, amb un motiu senzill que es pogués anar repetint de manera individual i així no haver-me de preocupar per tenir-ne prou de cada color. Però ara la idea d'un jersei no m'acaba de convèncer, em fa por que resulti massa acolorit.

Foto de família de tota la llana que he tenyit amb conget d'ase fins ara, per veure les diferents tonalitats, bàsicament taronja i rosa.

dimarts 26 de gener de 2010

La foca malabarista

Deixant aparcades totes les coses que haig de fer, ahir em vaig embarcar en aquest petit projecte:

A que és mona?

És d'aquelles coses que no saps perquè les fas, perquè són ben inútils, però fan il·lusió. L'he fotografiada amb la llana tenyida amb rubia de fons, ja que a les fotos del post anterior el color no va quedar gaire real.

diumenge 24 de gener de 2010

Rubia: El resultat

Com més esforç inverteixes en aconseguir que les coses et surtin d'una manera determinada més allunyat és el resultat del que havies planejat. Pot ser el millor és no intentar controlar els factors de variança, només registrar-los per analitzar més endavant, juntament amb els resultats.

És la troca més perfectament taronja que he tenyit mai i és preciosa. Avui tornava a estar el cel tapat, per això es veu una mica més fosca del que realment és, perque us asseguro que és d'un taronja súper brillant

Aquí tota la llana que he tenyit amb aquestes arrels, el poquet de llana filada és segon bany sense mordents, la llana sense filar segon bany amb alum com a a mordent. Curiosament aquest cop el segon bany també ha sortit taronja, però més fluix (molt més), no rosa com fins ara. Pot ser cert el que va comentar algú en el post anterior, que el color que obtens depèn més del tipus i qualitat de l'arrel que del procediment que fas servir.

dijous 21 de gener de 2010

Thelma i Louise

O Peaks Island Hood

Ja fa temps que l'havia acabat, i l'he fet servir tot l'hivern, però encara no n'hi havia fet fotos.

És una bufanda interessant, es pot fer servir com a bufanda normal, però quan bufa el vent treu les ales per protegir-te les orelles :).
La llana és Lana d'Irlanda d'Ornaghi Filati, al principi em semblava que picava una mica, pero en rentar-la ha millorat.