Saartjes per nens grans

Per ella:

i per ell:

El patró és aquest. Per aconseguir la talla de la noia vaig seguir les instruccions al peu de la lletra, amb llana una mica més gruixuda; per fer les del noi vaig muntar alguns punts més i vaig fer les modificacions pertinents a les passades següents per mantenir la forma de la sabata.

Rubia

Fa 4 dies(el temps vola) vaig tenir l'encertada idea d'anar-me'n d'excursió. Encertada per tres coses: sembla que va ser el darrer dia de bon temps (ha plogut dés de llavors), vaig trobar una gran font de congret d'ase i m'ho vaig passar molt bé.
El congret d'ase, raspeta, aferradissa, roja, rogeta... o rubia peregrina en nomenclatura científica, és una germana de la rubia tinctrum , com en el cas d'aquesta, es poden fer servir les seves arrels per tenyir fibres naturals de color rogenc. És una planta enfiladissa i perenne, no mor i ens deixa amb les estacions sinó que un cop ha arrelat continua creixent i fent-se forta durant tot el temps que li permeten les circumstàncies que l'envolten. La part que es troba fora de la terra s'enfila als arbres o s'estén pel sòl; la que es troba a dins té la mateixa esma i s'escampa gairebé horitzontalment per la zona més superficial creant una xarxa d'arrels de les que broten branquetes que s'obren pas fin la superfície i donen lloc a les plantes que veiem. Jo crec que la part que més es desenvolupa són les arrels, de fet és difícil a vegades distingir una planta jove d'una de vella només per la part que es troba fora de la terra, les plantetes que veus poden haver nascut d'una arrel vella o d'una llavor caiguda la tardor passada. Però les arrels bones són les que tenen almenys 3 anys, les joves són massa primes i se'n necessiten un munt per fer una tintada. La clau per trobar les arrels gruixudes és això:

una branca amb pell de color crema, arrugada, que per dins és verda, si está fora de la terra i vermella si està dins. Si l'estires trobaràs la gran arrel. És el senyal.
Aquí creix pertot, voreres de camins (se la sol veure treure el cap per entre les pedres de la paret seca), boscos de tot tipus, jardins...La que jo vaig trobar era a un bosc de pins, una clariana amb un munt de branquetes blanques i arrugades, el més meravellos és que les arrels no estaven enterrades a la terra sinó només sota la fullaraca dels pins! Només vaig haver d'alçar el gruix de fulles caigudes els darrers anys per obtenir-ne un bon grapat.
Altres cosets que vaig trobar:

Arboces. En volia fer conserva, però ens les vam acabar menjant crues.

Mallorca. Hi ha dies ques es veu millor, us n'he resaltat la silueta perquè en una foto tan petita no s'aprecia. A mida supergran es veu també un vaixell arredossat entre les dues illes.

Roseta

Fa un parell de mesos vaig posar a fermentar el que vaig dir que seria el meu darrer carregament de Xanthoria Parietina. A començament de mes ja la impaciència em va vèncer i vaig abocar el fruit de la fermentació a dins d'un poal, hi vaig afegir llana mordentada amb alum i cremor tàrtar, ho vaig tancar dins una capsa de cartró que vaig tancar dins una habitació a les fosques i me'n vaig oblidar fins que fa un parell de dies ma mare va olorar el ferum de la putrefacció que havia afectat el líquen. El líquid i la llana tenien un color marró que concordava prefectament amb l'olor que feia el conjunt, però després d'esbandir la fibra amb abundant aigua clara va sorgir el color rosa esperat.

No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.

Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.

Mushrooms!

Així és com ha quedat la llana tenyida amb Omphalotus Olearius, 20g de bolet sec per 25g de llana:

Crec que no caldrà que en torni a collir, de bolets d'aquests.
Top tenyit amb tints àcids:

100g, 100% merino, no fa llarg de bonic, a més ha quedat una mica endrapat.

L'aigua de la vida

Més que no la primavera és el despertar de la natura després del fred de l'hivern, la tardor és el despertar després de la calor que tot ho crema de l'estiu. Així que passades les primeres plujes, ja és hora de tornar a recórer el camp a la recerca de la planta tinctòria promesa! Bé, en la meva primera excursió el que he trobat han estat bolets

crec que no hi ha gaire discusió sobre el seu nom, aquest cop es tracta quasi segur d'Omphalotus Olearius.

jo tinc la impresió que amb una carn tan ataronjada algun color ha de donar.
Sempre que surto al camp em sorpen més el quei hi trobo, no és que vulgui tornar a parlar de com ha canviat la meva visió de la natura des que m'he posat a investigar les plantes per les seves propietats tinctòries, però vaig trobar en el llibre Craft of the Dyer, de na Karen Leight Kasselman, aquest passatge que parla d'aquest canvi, i és tan recomfortant sentir-se acompanyat, que el volia compartir
"Dyers develope an intuitive interest in and concern for the environment.[...]
The dyer begins to sense the seasons, interpret nature's whims, and respond to the subtleties of natural change and renewal. Powers of observation seem enhanced. The senses seem more attuned to colours, smells and textures..."
És que és ben veritat.
Fa una setmana vaig començar un experiment de "compost dyeing", és una cosa que vaig llegir a Raverly (com no), i em va semblar interessant. Consisteix a deixar podrir coses (fulles, pells, liquens...) sobre el teixit de manera que aquest quedi pintat amb els fluids que es deixin anar. Per provar-ho vaig fer un full de feltre amb la santa llana de les ovelles merines, hi vaig colocar el que tenia a mà per damunt, ho vaig ben amarar i embolicar amb film de plàstic

No han passat gaires dies i els líquens, almenys, han començat a fer la seva feina

Ho deixaré fer almenys un mes més, a veure com acaba.
I aquest és l'emigrant

Algú em pot explicar com s'ho fa una pada, caragol de mar... per arribar al bosc, encara que aquest es trobi a menys d'un km de la platja? I estava ben viu i xelestre caminant per la foresta (rodolí!). O és que és algun tipus de cargol terrestre? O és normal en els cargols de mar aquest peregrinatge? Llum siusplau.

Colonnade

Amb la troca tenyida de mores i una altra de Lorna's laces que tenia de feia temps m'he fet el Colonnade shawl de knitty



M'ha faltat una altra troca de la llana pintada, així queda una mica curt, però bé, és un projecte rápid i que té la seva gràcia.

Feinetes

Primer un parell de llanetes:

100% superwash, 100g, 210m, 1 cap.

100g, merino, 130m, 2 caps. Aquesta és la llana que vaig tenyir amb les mores.
Xalec:

serà per la meva germana, aquí ens l'ensenya ma mare, que té millor tipet que jo :). La llana és Katia austral, m'agrada bastant, per ser 50% acrílic és molt suau i encara que la torsió sigui cable, una volta teixida no es nota. A la banda li volia fer un detallet amb tornelles, m'hi vaig rompre el cap pensant, però al final li vaig posar aquestes figuretes ben senzilles que no acabo de decidir si queden ridícules o no. No ha quedat ni molt bé ni molt malament.