D'esquerra a dreta, gualda, arrels de congret d'ase, esbarzer amb alum i cremor tàrtar i esbarzer amb ferro. Una de les característiques dels tints naturals és que mai faràs dos banys amb el mateix material i obtindràs exactament el mateix color, encara que sé això no em deixa d'intrigar el fet que no sóc capaç de tornar a reproduir els resultats que vaig obtenir el primer any amb l'esbarzer. El primer any vaig obtenir gris, el segon no vaig obtenir res i aquest verd fosc. El color m'agrada, però no entenc com hi ha hagut un canvi tan gran, a més aquest cop realment esperava aconseguir el gris, perquè és la mateixa època de l'any, vaig triar el mateix tipus de brot (ben tendre), vaig fer exactament el mateix. Deu ser per la zona on creixia cada planta? Les diferents condicions meteorològiques a que han estat exposades els diferents anys?
5 comentaris:
Sigui com sigui, aquest verd fosc és maquíssim!!
Doncs podria ser el que dius tu, quan tens un cultiu controles molt més els paràmetres (tipus de terra, reg, densitat de sembra, etc) que quan les plantes creixen en estat "salvatge". Encara que triis l'època i la part de la planta si la planta no és la mateixa segurament la concentració de substàncies tintòries varia, inclús si fos la mateixa, les condicions que ha passat aquella planta poden ser molt diferents a les de l'any passat (aliment, insolació, reg,...) en fi, tot un món.....
De totes maneres, molt macos els colors!!!!!
M'alegro que hagis tornat als vell hàbits! El verd de l'esbarzer m'agrada molt. És molt intens!
Tot un goig!
Em vaig engrescar veient els teus anteriors tints i he picat l'ham! És un món sorprenent!
hola merce, soy lucia , amiga de mar estuvo este finde en mi casa , q alegria me dio saber q alguien mas esta interesado en este mundillo un saludo y estaremos en cotacto
Publica un comentari a l'entrada