El món és de colors

Sé que al començament dels meus experiments amb tints naturals vaig assegurar que el món era groc, el que no sabia era que patia d'un daltonisme lleu causat per la inexperència. A mesura que m'he atrevit a provar plantes diferents i que he pogut trobar les plantes que es descriuen als llibre el meu especre visible s'ha ampliat. Ben segur, encara em falten molts colors per tenir la paleta complerta, i si no em rendeixo a l'indi segurament mai no podré veure el blau, però per ara gaudiré del que tinc i esperaré a veure què em porten l'estiu i la tardor.

El groc verdós de més amunt l'he aconseguit amb flors d'àbit bord, quan la llana encara estava banyada es veia més verd i tinc l'esperança de poder intensificar una mica aquest to la propera vegada afegint ferro (fa una setmana que tinc unes quantes puntes rovellades amb aigua i vinagre) al bany. El color pruna, en diré així per no contradir els llibres, el vaig obtenir amb arrles de boleng roig (anchusa tinctoria) i el color marró ataronjat amb liquen (plasmatia glauca?). També us porto la noticia que el color del liquen xanthoria parietina, sense mordent, s'esvaeix en 4 dies. Totalment. És trist, però s'ha d'assumir, espero que si es mordenta la cosa millori.
No estic massa contenta de totes dels decisions que he pres enguany, encara que jo sóc ferma convençuda de que no hi ha decisions dolentes, però la d'haver començat a aprendre a tenyir amb plantes m'està aportant coses boniques. Sobretot, crec que ho he dit més vegades, estic veient el món d'una altra manera: on abans hi veia herba, o plantes ara hi veig llançó, raspeta o ravenissa... i com que passo pels mateixos camins moltes vegades fixant-m'hi aquest any he estat molt conscient dels canvis en el paisatge, de les plantes que han nascut i les que s'han mort, de les que han florit i han canviat totalment la seva fesomia...Per exemple l'api bord, que hi ha estat tota la primavera amb el seu verd discret, però fins que no ha parat el seu paraigua blanc per tota l'illa ni li havia fet cas

Per acabar la meva hostesa us presenta un nou projecte d'agulla

serà una lace ribbon scarf amb la darrera llana que vaig filar. Us podeu fixar que la Nancy porta un mono molt a la moda, amb alpaca rosa i llana beige. A vegades m'agrada fer-li cosetes a la nina, així puc provar idees en projectes que son ràpids d'acomplir.

120

No sé quin titol posar als posts, total, sempre parlo del mateix. I si us anés a mostrar una sola cosa també seria més fàcil però englobar sota un sol títol tot el que he fet sense caure en la repeticicó de "Tints naturals" suposa massa feina per al meu cervell ara mateix.
1- Decepció:
El color negre dels bolets era de les espores, la llana ha sortit senzillament bruta. Però no patiu, ja l'he rentada i ara mateix es troba prenent un bany perfumat amb escorça d'eucaliptus.

2- Decepció II:
No calen fotos, amb la recepta que coneixia la planta que fos no ha donat blau. Tinc una nova aposta per el seu nom, no tan bonica com la primera. No em vull donar per vençuda encara, no fins haver provat amb una nova recepta
3- Novetats!

Hauria estat perfecte que arribés ahir, però ja és prou bo que hagi arribat:
el vaig comprar a ebay súper barat (d'allò que et costen més les despeses d'enviament que el producte en sí). És molt bonic perquè està ple d'imatges a tot color, encara que pel que he vist (encara no l'he llegit tot), no sembla que hagi de ser tan útil com el "Manual de tintes naturales". És interessant, però. Descriu les fibres, els mordants, els tipus de material tintòri que et pots trobar, consells per cultivar les principals plantes tinctòries i per cada tonalitat ennumera les plantes que te la poden donar(de totes hi ha fotos genials), però porta molt poques receptes. Suposo que existeix la recepta general "mordenta la llana, bull la planta, escalfa el tint amb la llana dins" i no cal repetir-la per cada cas, per això les explicacions d'aquest llibre es fan extenses només per les plantes que necessiten procediments especials (indi, pastell, raspeta). Provaré el procediment que descriu per el pastell amb la planta que vaig trobar i després prometo que acceptaré la realitat de que és nap.
4- Il·lusió
Poc a poc vaig collint arrels de raspeta i les poso dins aigua (que vaig llegir que les conserva) fins que en tingui prou per fer una tintada.

Crec que no és rubia tinctoria, les arrels serien més vermelles, però sens dubte és algun tipus de rubia i pel color que tenen diria que ha de servir. Les arrels son molt primetes i en necessitaré moltes, però tinc al meu favor que la raspeta aquesta no és una planta amb arrel, sinó una arrel amb planta
Per cert, saben que sabem el que sabem? On són les arrels?

4- Il·lusió II
No em digueu que això no és boleng roig (anchusa tinctoria).

En vaig collir un parell només, per provar, i me'n vaig endur una per sembrar-la (per ara ha de compartir pis), espero que agafi. Vaig posar les arrels trossejades dins esperit i tot d'una va tornar lila. Aquest matí l'he deixat al sol (mala idea amb el sol tant potent que hem tingut) i en tornar a casa s'havia evaporat gairebé tot el líquid i havia tornat marró, bé, n'hi he afegit i espero poder slavar-lo.

També he tenyit una mica de llana amb falgueres i hi vaig posar dues monedes de cèntim perquè fessin de mordent de coure, que potencia els verds. Haig de dir que crec que va funcionar, però el color és tan pàllid que a les fotos sembla blanc, així que que per ara no us el puc ensenyar. A veure si en cullo més i faig una retintada.