Roseta

Fa un parell de mesos vaig posar a fermentar el que vaig dir que seria el meu darrer carregament de Xanthoria Parietina. A començament de mes ja la impaciència em va vèncer i vaig abocar el fruit de la fermentació a dins d'un poal, hi vaig afegir llana mordentada amb alum i cremor tàrtar, ho vaig tancar dins una capsa de cartró que vaig tancar dins una habitació a les fosques i me'n vaig oblidar fins que fa un parell de dies ma mare va olorar el ferum de la putrefacció que havia afectat el líquen. El líquid i la llana tenien un color marró que concordava prefectament amb l'olor que feia el conjunt, però després d'esbandir la fibra amb abundant aigua clara va sorgir el color rosa esperat.

No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.

Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.

El món és de colors

Sé que al començament dels meus experiments amb tints naturals vaig assegurar que el món era groc, el que no sabia era que patia d'un daltonisme lleu causat per la inexperència. A mesura que m'he atrevit a provar plantes diferents i que he pogut trobar les plantes que es descriuen als llibre el meu especre visible s'ha ampliat. Ben segur, encara em falten molts colors per tenir la paleta complerta, i si no em rendeixo a l'indi segurament mai no podré veure el blau, però per ara gaudiré del que tinc i esperaré a veure què em porten l'estiu i la tardor.

El groc verdós de més amunt l'he aconseguit amb flors d'àbit bord, quan la llana encara estava banyada es veia més verd i tinc l'esperança de poder intensificar una mica aquest to la propera vegada afegint ferro (fa una setmana que tinc unes quantes puntes rovellades amb aigua i vinagre) al bany. El color pruna, en diré així per no contradir els llibres, el vaig obtenir amb arrles de boleng roig (anchusa tinctoria) i el color marró ataronjat amb liquen (plasmatia glauca?). També us porto la noticia que el color del liquen xanthoria parietina, sense mordent, s'esvaeix en 4 dies. Totalment. És trist, però s'ha d'assumir, espero que si es mordenta la cosa millori.
No estic massa contenta de totes dels decisions que he pres enguany, encara que jo sóc ferma convençuda de que no hi ha decisions dolentes, però la d'haver començat a aprendre a tenyir amb plantes m'està aportant coses boniques. Sobretot, crec que ho he dit més vegades, estic veient el món d'una altra manera: on abans hi veia herba, o plantes ara hi veig llançó, raspeta o ravenissa... i com que passo pels mateixos camins moltes vegades fixant-m'hi aquest any he estat molt conscient dels canvis en el paisatge, de les plantes que han nascut i les que s'han mort, de les que han florit i han canviat totalment la seva fesomia...Per exemple l'api bord, que hi ha estat tota la primavera amb el seu verd discret, però fins que no ha parat el seu paraigua blanc per tota l'illa ni li havia fet cas

Per acabar la meva hostesa us presenta un nou projecte d'agulla

serà una lace ribbon scarf amb la darrera llana que vaig filar. Us podeu fixar que la Nancy porta un mono molt a la moda, amb alpaca rosa i llana beige. A vegades m'agrada fer-li cosetes a la nina, així puc provar idees en projectes que son ràpids d'acomplir.

Tenyint amb xanthoria parietina

Havia tingut els 2 pots de líquen amb amoniac un mes i mig més o menys. Al principi vaig deixar que la solució d'amoniac tot just tapés el líquen, però després del primer fracàs n'hi vaig afegir fins mig pot, més o menys, ara aconsellaria fer el pot ple, sembla (i seria lògic) que com més amoniac hi ha més tint es deixa anar.

De tota manera crec que tenia massa poc tint, per intentar solucionar-ho vaig decidir tenyir el top per parts

després d'un parell d'horetes al foc vaig estendre la llana a ombra. Havia llegit que si deixes la llana tenyida amb xanthoria parietina humida al sol torna de color blau, i tenia intenció de provar-ho amb part de la llana, però per accident vaig descobrir que fins i tot el reflex de la llum solar fa que el color canviï, i no a blau, sinó a gris pàl·lid, quan me'n vaig adonar vaig treure la llana de l'ombra i la vaig acabar d'eixugar dins una cambra a les fosques, però no en vaig poder salvar gaire, de rosa.

aquí podeu veure el rosa pur, el gris i el rosa mesclats i el gris pur.

Els colors han quedat certament molt pàl·lids, jo imagino que deu ser perquè hi havia poc tint; des del primer fracàs he estat recolectant més líquen, però he esperat a tenir-ne una quantitat considerable (8g) abans de posar-lo en remull, a veure si aquest nou pot ens dona resultats més satisfactoris.
Perquè vegeu com de pàl·lid és el rosa, aquí el teniu entre un bocí de llana tenyida amb raspeta (segona tintada) i llana sense tenyir

Sopa de liquen amb alpaca

El tint que tenen els liquens és directe, de manera que no cal mordentar la llana abans de tenyir, només escalfar-ho tot junt

i deixar-ho coure, sense que bulli, una bona estona. Jo ho vaig tenir al foc unes 4 hores, i fins a la segona més o menys no vaig veure que passés res; després la llana va agafar ràpidament el color i quan ho vaig retirar del foc feia una estona ja que em semblava que no canviava res. La identificació de la raça de liquen que vaig fer servir va ser costosa i em va menar a un resultat bastant ambigu: tots dos son algun tipus d'usnea, no sé quin. I puc estar equivocada en això també.
Aquí us presento el liquen #1

i el liquen #2

Aquests són els resultats que em van donar

el color més pàl·lid me'l va donar el liquen #1; al començament tenia un to verdós més intens, però es va empal·lidir bastant durant les primeres hores, ara sembla que el color que ha quedat és més o menys permanent. El color més intens, el groc ataronjat, el vaig aconseguir amb el liquen #2, que em va proveïr també amb un curiós perfum com de te, que ha quedat enganxat a la llana i no se'n va, encara que a mi no em moleta gens, és extrany, però no és desagradable. Damunt les troques hi he posat una mica de fibra perquè veieu el contrast amb el color original.
El fil és alpaca filada amb el fus, 50g, 145m, 14wpi. No sé si m'agrada filar alpaca. Les fibres són més gruixudes que les de la llana, almenys algunes, i per això i suposo que també per la falta de lanolina, no els agrada massa unir-se; només cal veure el top de fibra sense filar: es desfà. Això fa que el fil necessiti molta torsió per ser fort, però la molta torsió el fa aspre i dur, com fil de ferro. Vaig intentar filar-la plegada (form the fold, aquí ho explica n'Asa)i de pam llarg (long draft: separant tires de la fibra i estirant-les per obtenir la gruixa desitjada), amb els dos mètodes se'm feia difícil, les fibres tenen tendència a separar-se del floc abans d'hora i és un embull, a més, pel mateix motiu, alguns cabells curts deserten del conjunt i et deixen el terra tapissat de blanc. Una altra cosa curiosa és que et deixa una sensació extranya a les mans, com suaus, però no té lanolina...potser el que fa és ressecar-les, no ho sé. El pitjor és que el resultat no m'entusiasma, és aspre, no té res a veure amb l'alpaca suau i flonja que veus a les botigues...em sembla que no val la pena. I em queden 450g de fibra...algú en vol una mica?