dijous, 31 de gener de 2008

Xal taronja acabat

Ja he acabat el xal taronja:




L'he fet amb agulles rectes, perquè tenia les circulars ocupades i ha anat bastant bé, s'ha de dir també que les agulles eren d'alumini i molt lleugeres. És que darrerament he agafat mania a les agulles rectes, les darreres coses que he fet han estat amb circulars o agulles de 2 puntes del 2,5, que son súper lleugeres, quan t'hi acostumes les rectes se't fan feixugues i incòmodes, i com que amb les circulars pots teixir qualsevol cosa...crec que de rectes no en tornaré a comprar més.

divendres, 25 de gener de 2008

Es mixu que feia calça

No és que em vulgui comparar amb un moix, ni que vulgui projectar una imatge cursi d'un mixu amb un floquet i un parell d'agulles, el que ha inspirat el nom del bloc és una mica més sinistre, no gaire. Jo tenia una besàvia, bé i a s'àvia, la seva filla, també l'hi he vist fer, que quan es trobava amb un moix, deia mira, ara farem que es mixu faci calça, el solia agafar se'l posava damunt, l'acariciava, i quan l'animal se sentia tranquil i confiat li agafava les potetes de davant i li premia la part blana de davall el peu per fer-li sortir les ungles, que eren com dues agulletes, les feia xocar una amb l'altre i deia mira el mixu com fa calça!. L'espectacle no durava massa perquè el pobre bitxo fugia espaordit tan prest com podia. És una d'aquelles coses que la gent fa amb la intenció d'entretenir o fer gràcia als petits, sense pensar que això els pot acabar convertint en torturadors de moixos...o en fedors de calça, també pot passar que de lo primer acabin evolucionant cap a lo segon.

dissabte, 19 de gener de 2008

Xerrant de xals

Aquest Nadal vaig fer un parell de xals calats, un per jo i un per la meva germana. L'any passat havia fet 2 Kiris, un el vaig donar a ma mare i l'altre a la meva companya de pis, així que ja era hora que me'n fes un per mi, però no tenia ganes de tornar-ne a fer un d'igual, per això he perdut una quantitat apreciable de temps cercant un patró nou que m'agradés. Al final em vaig decantar per aquest Xal North Roe(http://morganaknits.blogspot.com/), i no sabria explicar molt bé el motiu, perquè tampoc té cap element que destaqui i diguis mira que interessant, supòs que ja estava cansada de cercar i prou. La veritat és que quan el vaig tenir acabat em vag sentir una miqueta decepcionada, el vaig trobar massa senzill. Però després se'm va passar, ja està bé així, i li estic donant bastant d'ús. De tota manera, encara que em vaig acabar comformant amb ell, per el de la meva germana vaig decidir fer algunes modificacions, em vaig saltar el primer motiu i el vaig fer sencer amb repeticions del segon. El segon sí que té més encant i que sigui tan calat li dona a la peça final una caiguda que m'agrada molt més. També havia pensat canviar l'edging, que li diuen, perquè les tires que queden després de fer durant moltes voltes 2 punts junts a la mateixa vertical em semblava que quedaven massa gruixades, i en el seu lloc posar-hi el del Kiri, però vaig tenir por que com que aquest és molt menys calat rompés la continuitat del dibuix, així que el vaig deixar igual, i no me'n penedeixo. Després, xafardejant per aquests móns vaig descobrir que el que havia fet era el famós flower basquet shawl, que havia estat pensant en comprar però...sóc una mica crica, jeje. Crec que la única diferència és que el Flower basquet shawl té, efectivament, el mateix edging que el Kiri, i li queda molt bé. Coses de la vida.
Bé, la qüestió és que quan la meva tia va veure el xal de la meva germana em va demanar que n'hi fes un per ella, i jo encantada, l'hi vaig fer, en negre i va quedar ben xulo, i sembla que m'haig de convertir en la fedora de xals de la família perquè la meva altra tia també me n'ha demanat un. La cosa és que el vol en color taronja i quan vaig anar a la botiga, de la llana que solec emprar per fer els xals, en taronja no en tenien, així que vaig anar a una altra i vaig acabar comprant una llana de Mondial que es diu Kim i que crec que farà el fet, ja ho veurem. Mentre esperava el torn em vaig dedicar a inspeccionar la panera de les ofertes i vaig trobar dues bolles d'Anny Blatt Scotch Anny, que pel color de l'etiqueta devia fer uns 300 anys que eren allà, per 1 euro cada una i també les vaig comprar. Diu que és llana Shetland 100%, molt primeta, peludeta i un poc aspra, i d'un color blau turquesa que m'encanta. Crec que l'empraré per intentar fer una cosa com aquesta: http://charisa-martin.livejournal.com/6552.html. Faré una bufanda ampla amb foradets i després la feltraré (no sé si aquest verb està gaire ben conjugat), crec que m'ha d'agradar l'efecte de roba vella que li queda a ella.