diumenge, 29 de novembre del 2009

Origens IV: jugant

Després dels primers resultats menys que excitants que vaig obtenir al principi, havia deixat la llana crua una mica abandonada. Però com que no m'agrada donar-me per vençuda en vaig tenyir, cardar i filar amb èxit relatiu un bocinet més


és llana menorquina, que, contra tot pronòstic, sembla la única salvable (la segona oportunitat al merino també arribarà) 20g, 20m, 3 caps. És díficil de filar, perquè el pèl és molt curt, i suposo que perquè tampoc sóc una experta cardant, tot i que de cada cop em resulta més fàcil. Al tacte de les mans no és molt aspre, però no la vull aprop del coll. Potser en podria fer una bossa i feltrar-la, o una estora...qualque utilitat li trobarem.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Purple rain

Aquesta és la darrera troca que he filat, amb llana tenyida per n' Ana de Planeta Piruleta

són 100g de Bluefaced Leicester, 330m, 2 caps. No havia provat mai aquesta raça i val a dir que és suau i fàcil de filar, m'agrada. Probablement acabi sent això, o un altre parell de guants, algú té un patró maco per suggerir?
I això és una preciosa pilota da llana comprada a na Mar,

al tacte també té molt bona pinta, a veure què en farem.

dimarts, 24 de novembre del 2009

La família cochinilla

Fa un temps una persona molt amable i generosa va voler compartir una mica de cuca en pols amb mi. I uns dies enrera (setmanes, el temps ha estat molt humit i les troques han tardat molt a eixugar-se) vaig decidir per fi provar-la. Va resultar ser una sorpresa darrera l'altre. Primer vaig dissoldre la pols amb aigua i ho vaig escalfar, es va tornar un líquid viscós i negre que més semblava petroli que un bany de tint natural, però vaig fer un acte de fe i hi vaig capbussar la primera troca sense mordents. Ho vaig deixar unes hores i quan la vaig anar a pescar vaig trobar una troca lila, per la meva part totalment inesperat. L'endemà el líquid continuava viscós i el color havia passat a verd fosc, vaig pensar "ja està, l'he fet malbé", però tot i així hi vaig ficar a dins un top mordentat amb alum i cremor tàrtar. Al cap de poc de ser al foc la poció màgica va tornar vermella i...líquida :D. El top va adquirir un color fúcsia que, després de veure els resultats de na Penélope, era el que m'esperava en un primer moment. Amb el top el color va quedar gairebé esgotat, però per acabar-lo del tot hi vaig submergir una darrera troca sense mordentar que va quedar d'un rosa delicat.

Aquests són els 3 membres de la família cochinilla, tenyits tots tres amb 10 grams de cuca, potser aviat la podrem ampliar!

diumenge, 22 de novembre del 2009

Saartjes per nens grans

Per ella:

i per ell:

El patró és aquest. Per aconseguir la talla de la noia vaig seguir les instruccions al peu de la lletra, amb llana una mica més gruixuda; per fer les del noi vaig muntar alguns punts més i vaig fer les modificacions pertinents a les passades següents per mantenir la forma de la sabata.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Rubia

Fa 4 dies(el temps vola) vaig tenir l'encertada idea d'anar-me'n d'excursió. Encertada per tres coses: sembla que va ser el darrer dia de bon temps (ha plogut dés de llavors), vaig trobar una gran font de congret d'ase i m'ho vaig passar molt bé.
El congret d'ase, raspeta, aferradissa, roja, rogeta... o rubia peregrina en nomenclatura científica, és una germana de la rubia tinctrum , com en el cas d'aquesta, es poden fer servir les seves arrels per tenyir fibres naturals de color rogenc. És una planta enfiladissa i perenne, no mor i ens deixa amb les estacions sinó que un cop ha arrelat continua creixent i fent-se forta durant tot el temps que li permeten les circumstàncies que l'envolten. La part que es troba fora de la terra s'enfila als arbres o s'estén pel sòl; la que es troba a dins té la mateixa esma i s'escampa gairebé horitzontalment per la zona més superficial creant una xarxa d'arrels de les que broten branquetes que s'obren pas fin la superfície i donen lloc a les plantes que veiem. Jo crec que la part que més es desenvolupa són les arrels, de fet és difícil a vegades distingir una planta jove d'una de vella només per la part que es troba fora de la terra, les plantetes que veus poden haver nascut d'una arrel vella o d'una llavor caiguda la tardor passada. Però les arrels bones són les que tenen almenys 3 anys, les joves són massa primes i se'n necessiten un munt per fer una tintada. La clau per trobar les arrels gruixudes és això:

una branca amb pell de color crema, arrugada, que per dins és verda, si está fora de la terra i vermella si està dins. Si l'estires trobaràs la gran arrel. És el senyal.
Aquí creix pertot, voreres de camins (se la sol veure treure el cap per entre les pedres de la paret seca), boscos de tot tipus, jardins...La que jo vaig trobar era a un bosc de pins, una clariana amb un munt de branquetes blanques i arrugades, el més meravellos és que les arrels no estaven enterrades a la terra sinó només sota la fullaraca dels pins! Només vaig haver d'alçar el gruix de fulles caigudes els darrers anys per obtenir-ne un bon grapat.
Altres cosets que vaig trobar:

Arboces. En volia fer conserva, però ens les vam acabar menjant crues.

Mallorca. Hi ha dies ques es veu millor, us n'he resaltat la silueta perquè en una foto tan petita no s'aprecia. A mida supergran es veu també un vaixell arredossat entre les dues illes.