dijous, 12 de maig del 2016

El blau, el blau, sempre el blau

Una de les coses que em va enganxar a tenyir amb tints naturals és la sorpresa de la descoberta, sentir que passes per camins poc transitats, o encara per encetar, i que ningú no et pot dir amb certesa abans de començar el que hi trobarás al final. M'ha tornat a passar. Però aquesta vegada no ha estat una herba que m'ha cridat l'atenció mentre passejava pels camins, sino que la cosa que tiny la vaig anar a trobar a una botiga de delicatessen que hi ha aquí a prop. Vam comprar un grapat d'arròs negre molt vistós per sopar un dia. A la botiga ens van dir que s'havia de deixar en remull durant 20 minuts, i en el mateix moment que l'arròs va tocar l'aigua va començar la màgia, va començar a destenyir, l'aigua es va quedar tota negra i l'arròs va adquirir una coloració més, clara tirant a morat. El meu cervell de tenyidora es va posar en marxa, aquesta aigua i la de la cocció, jo l'haig de guardar. I la vaig guardar, i vaig mordentar una troca que havia filat a les quedades de madrid spins i mai hauria imaginat quan vaig posar l'olla al foc la intensitat i la bellesa del color que obtindria, gent, que eren 100 grams d'arròs!


He cercat una mica pels amples mars virtuals i he trobat un parell de persones que havien aconseguit tenyir amb aquest arròs (que per cert, és bo, ni poc ni masa, però bo), però el meu és molt més blau :D, blau lleugerament morat, blau plom