No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.
Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xanthoria parietina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xanthoria parietina. Mostrar tots els missatges
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Roseta
Fa un parell de mesos vaig posar a fermentar el que vaig dir que seria el meu darrer carregament de Xanthoria Parietina. A començament de mes ja la impaciència em va vèncer i vaig abocar el fruit de la fermentació a dins d'un poal, hi vaig afegir llana mordentada amb alum i cremor tàrtar, ho vaig tancar dins una capsa de cartró que vaig tancar dins una habitació a les fosques i me'n vaig oblidar fins que fa un parell de dies ma mare va olorar el ferum de la putrefacció que havia afectat el líquen. El líquid i la llana tenien un color marró que concordava prefectament amb l'olor que feia el conjunt, però després d'esbandir la fibra amb abundant aigua clara va sorgir el color rosa esperat.
No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.
Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.
No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.
Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.
dimarts, 26 de maig del 2009
Tenyint amb xanthoria parietina
Havia tingut els 2 pots de líquen amb amoniac un mes i mig més o menys. Al principi vaig deixar que la solució d'amoniac tot just tapés el líquen, però després del primer fracàs n'hi vaig afegir fins mig pot, més o menys, ara aconsellaria fer el pot ple, sembla (i seria lògic) que com més amoniac hi ha més tint es deixa anar.
De tota manera crec que tenia massa poc tint, per intentar solucionar-ho vaig decidir tenyir el top per parts
després d'un parell d'horetes al foc vaig estendre la llana a ombra. Havia llegit que si deixes la llana tenyida amb xanthoria parietina humida al sol torna de color blau, i tenia intenció de provar-ho amb part de la llana, però per accident vaig descobrir que fins i tot el reflex de la llum solar fa que el color canviï, i no a blau, sinó a gris pàl·lid, quan me'n vaig adonar vaig treure la llana de l'ombra i la vaig acabar d'eixugar dins una cambra a les fosques, però no en vaig poder salvar gaire, de rosa.
aquí podeu veure el rosa pur, el gris i el rosa mesclats i el gris pur.
Els colors han quedat certament molt pàl·lids, jo imagino que deu ser perquè hi havia poc tint; des del primer fracàs he estat recolectant més líquen, però he esperat a tenir-ne una quantitat considerable (8g) abans de posar-lo en remull, a veure si aquest nou pot ens dona resultats més satisfactoris.
Perquè vegeu com de pàl·lid és el rosa, aquí el teniu entre un bocí de llana tenyida amb raspeta (segona tintada) i llana sense tenyir
De tota manera crec que tenia massa poc tint, per intentar solucionar-ho vaig decidir tenyir el top per parts
després d'un parell d'horetes al foc vaig estendre la llana a ombra. Havia llegit que si deixes la llana tenyida amb xanthoria parietina humida al sol torna de color blau, i tenia intenció de provar-ho amb part de la llana, però per accident vaig descobrir que fins i tot el reflex de la llum solar fa que el color canviï, i no a blau, sinó a gris pàl·lid, quan me'n vaig adonar vaig treure la llana de l'ombra i la vaig acabar d'eixugar dins una cambra a les fosques, però no en vaig poder salvar gaire, de rosa.
aquí podeu veure el rosa pur, el gris i el rosa mesclats i el gris pur.
Els colors han quedat certament molt pàl·lids, jo imagino que deu ser perquè hi havia poc tint; des del primer fracàs he estat recolectant més líquen, però he esperat a tenir-ne una quantitat considerable (8g) abans de posar-lo en remull, a veure si aquest nou pot ens dona resultats més satisfactoris.
Perquè vegeu com de pàl·lid és el rosa, aquí el teniu entre un bocí de llana tenyida amb raspeta (segona tintada) i llana sense tenyir
dimarts, 14 d’abril del 2009
Plaers de ma vida
Avui en dia em conformo amb molt poc per ser feliç, per exemple, obtenir un tint natural que no sigui groc m'omple de joia:
El primer floquet, perquè és un floquet d'uns 10g, està tenyit amb l'escorça d'eucaliptus que vaig deixar en remull amb aigua i esperit fa un parell de setmanes. No hi tenia gaires esperances en aquest beuratge, el veia tot marró, no millor que l'aigua estancada, però en vaig abocar una mica dins l'olla i em vaig emocionar: contra fons blanc té un color taronja intens. Després hi vaig ficar la llana i bé, no és taronja, però és un rosat agradable. El segon el vaig tenyir amb fruitetes d'heura, em penso, el color en realitat és un gris verdós que crec que combina bastant bé amb el rosat. I el darrrer està tenyi amb branquetes i fulles d'arboç. Vaig fer servir el doble de pes de fulles que de llana i crec que amb la meitat n'hi hauria hagut prou, va sortir molt concentrat. Al meu poble fan un gelat de caramel que té aquest color, gairebé em fa venir gana. D'aquest color en tinc 70g, el filaré primet i me'n faré un xal.
Tenir 3 pots de Xanthoria Parietina marinant, encara que a aquestes alçades no n'estiguis tan segura que els 3 pots continguin el mateix líquen; que tots tinguin tons vermellosos, però que cap sigui del tot igual.
En la realitat les diferències són més grans. El de més a l'esquerra és rosa pàl·lid i és el darrer que vaig capturar, me'l vaig trobar pel carrer, es veu que aquestes plujes n'han desferrat de les teulades :). El segon és taronja brillant, em podeu creure, i és el primer que vaig collir a la teulada de casa. El darrer és el més bonic, un grana intens. El vaig collir al camp en una zona on n'hi ha molt i més i encara més, n'haig de fer una foto perquè ho pogueu veure, fa un parell de setmanes, així que encara li queda estona per estar llest, em fa moltes ganes provar-lo, però és una promesa tan bonica que seria una llàstima espatllar-la en confrontar-la amb una realitat desagraïda.
També és agradable filar 100g d'alpaca sense tenir temptacións d'enviar-la a fer punyetes i que el resultat no segui tan desastrós com sempre.
100% alpaca, 100g, 140m, 2 caps. Tot i això he decidit que hi ha fibres que m'agaden molt més, tant per filar com per teixir.
I què me'n dius que tòrcer merino pintat
i que en la troca resultant l'harmonia dels colors inicial no estigui del tot rompuda?
100% Merino, 100g, 280m, 2 caps.
El primer floquet, perquè és un floquet d'uns 10g, està tenyit amb l'escorça d'eucaliptus que vaig deixar en remull amb aigua i esperit fa un parell de setmanes. No hi tenia gaires esperances en aquest beuratge, el veia tot marró, no millor que l'aigua estancada, però en vaig abocar una mica dins l'olla i em vaig emocionar: contra fons blanc té un color taronja intens. Després hi vaig ficar la llana i bé, no és taronja, però és un rosat agradable. El segon el vaig tenyir amb fruitetes d'heura, em penso, el color en realitat és un gris verdós que crec que combina bastant bé amb el rosat. I el darrrer està tenyi amb branquetes i fulles d'arboç. Vaig fer servir el doble de pes de fulles que de llana i crec que amb la meitat n'hi hauria hagut prou, va sortir molt concentrat. Al meu poble fan un gelat de caramel que té aquest color, gairebé em fa venir gana. D'aquest color en tinc 70g, el filaré primet i me'n faré un xal.
Tenir 3 pots de Xanthoria Parietina marinant, encara que a aquestes alçades no n'estiguis tan segura que els 3 pots continguin el mateix líquen; que tots tinguin tons vermellosos, però que cap sigui del tot igual.
En la realitat les diferències són més grans. El de més a l'esquerra és rosa pàl·lid i és el darrer que vaig capturar, me'l vaig trobar pel carrer, es veu que aquestes plujes n'han desferrat de les teulades :). El segon és taronja brillant, em podeu creure, i és el primer que vaig collir a la teulada de casa. El darrer és el més bonic, un grana intens. El vaig collir al camp en una zona on n'hi ha molt i més i encara més, n'haig de fer una foto perquè ho pogueu veure, fa un parell de setmanes, així que encara li queda estona per estar llest, em fa moltes ganes provar-lo, però és una promesa tan bonica que seria una llàstima espatllar-la en confrontar-la amb una realitat desagraïda.
També és agradable filar 100g d'alpaca sense tenir temptacións d'enviar-la a fer punyetes i que el resultat no segui tan desastrós com sempre.
100% alpaca, 100g, 140m, 2 caps. Tot i això he decidit que hi ha fibres que m'agaden molt més, tant per filar com per teixir.
I què me'n dius que tòrcer merino pintat
i que en la troca resultant l'harmonia dels colors inicial no estigui del tot rompuda?
100% Merino, 100g, 280m, 2 caps.
dissabte, 28 de febrer del 2009
Xanthoria parietina
Havia llegit les marevelles que es poden obtenir amb els líquens que creixen a les roques, però m'havia resignat a no provar-los mai(o només una miqueta) perquè són organismes escassos i delicats, a més pensava que dels que fan bo no n'hi hauria per aquí. Si faran bo encara no ho sé, hauré d'esperar un parell de mesos, però per aquí n'hi ha, oh i tant que n'hi ha!
Les teulades de tot el poble n'estan plenes, i no només les teulades, el capvespre del dia que em vaig passar el matí rascant la teulada i el terrat de la casa dels meus pares vaig anar a caminar pel camp i totes les maleïdes roques eren grogues. Evidentment jo ja ho sabia, ho he vist tota la vida, però mai m'hi havia fixat que n'hi hagués tant. Bé, ara no us penseu que em posaré a recolectar tot el verdet groc de pedres i teulades, només n'he agafat un potet petitó i per ara només de la teulada, però em fa il·lusió agafar-ne també de silvestre per veure si hi ha variacions en el color o res.
Els que son blancs no sé si deuen ser morts, amb lleixiu tornen verds, deuen donar verd?
La prova, segons el llibre, de que funcionarà:
Poses una goteta de llexiu damunt el líquen i si torna vermell és perquè conté orchilla, que és el colorant que fa que donin vermells i liles.
El problema és que no es pot agafar el líquen, bullir-lo i au! vemell. Si ho fas així obtens grocs. S'ha de deixar el líquen marinar durant almenys 4 setmanes dins un pot amb aigua i amoniac, així que haurem de tenir paciència.
Les teulades de tot el poble n'estan plenes, i no només les teulades, el capvespre del dia que em vaig passar el matí rascant la teulada i el terrat de la casa dels meus pares vaig anar a caminar pel camp i totes les maleïdes roques eren grogues. Evidentment jo ja ho sabia, ho he vist tota la vida, però mai m'hi havia fixat que n'hi hagués tant. Bé, ara no us penseu que em posaré a recolectar tot el verdet groc de pedres i teulades, només n'he agafat un potet petitó i per ara només de la teulada, però em fa il·lusió agafar-ne també de silvestre per veure si hi ha variacions en el color o res.
Els que son blancs no sé si deuen ser morts, amb lleixiu tornen verds, deuen donar verd?
La prova, segons el llibre, de que funcionarà:
Poses una goteta de llexiu damunt el líquen i si torna vermell és perquè conté orchilla, que és el colorant que fa que donin vermells i liles.
El problema és que no es pot agafar el líquen, bullir-lo i au! vemell. Si ho fas així obtens grocs. S'ha de deixar el líquen marinar durant almenys 4 setmanes dins un pot amb aigua i amoniac, així que haurem de tenir paciència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)