Colors que s'estimen

Diu na Karen Leigh Casselman al seu llibre Craft of the dyer que els colors obtinguts amb tints naturals sempre combinen bé junts, i té bastanta raó

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
-Omphalotus Olearicus.
-Menta borda.
-Restes del bany de cotxinilla damunt llana tenyida amb olivó.
-Flor d'avellana.
-Cotxinilla.
-Arrels de congret d'ase (segona tintada amb el darrer bany que he fet)
-Clovelles de ceba.
-Arrels de congret d'ase, primera tintada.
-Arrels de congret d'ase, tercera tintada.
-Arresl de congret d'ase, segona tintada.
-Flor d'avellana (menys quantitat d'herba per pes de llana que l'altre)
Tot mordentat amb alum i cremor tàrtar excepte el darrer bany de rubia. Són uns 750g i 750m en total. He filat tots els bocins de llana que havia tenyit amb tints naturals fins ara (de fet, tots menys un) i que havia guardat per més endavant, per poder-los fer servir junts en un projecte. Tenia bastant clar que em volia fer un jersei o jaqueta de colors, amb un motiu senzill que es pogués anar repetint de manera individual i així no haver-me de preocupar per tenir-ne prou de cada color. Però ara la idea d'un jersei no m'acaba de convèncer, em fa por que resulti massa acolorit.

Foto de família de tota la llana que he tenyit amb conget d'ase fins ara, per veure les diferents tonalitats, bàsicament taronja i rosa.

Roseta

Fa un parell de mesos vaig posar a fermentar el que vaig dir que seria el meu darrer carregament de Xanthoria Parietina. A començament de mes ja la impaciència em va vèncer i vaig abocar el fruit de la fermentació a dins d'un poal, hi vaig afegir llana mordentada amb alum i cremor tàrtar, ho vaig tancar dins una capsa de cartró que vaig tancar dins una habitació a les fosques i me'n vaig oblidar fins que fa un parell de dies ma mare va olorar el ferum de la putrefacció que havia afectat el líquen. El líquid i la llana tenien un color marró que concordava prefectament amb l'olor que feia el conjunt, però després d'esbandir la fibra amb abundant aigua clara va sorgir el color rosa esperat.

No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.

Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.