dijous, 28 de juliol de 2011

Tinció amb forces...naturals

Per tenyir fan falta materials dels que es pugin extreure pigments, mordents que els lliguin a la fibra i calor per posar en marxa el procés. En aquest cas he prescindit del darrer i he fet servir el mètode que en anglès en diuen compost dyeing amb el cual s'aprofita el procés de putrefacció dels materials tinctoris per extreure i lligar els seus pigments a la fibra. No puc dir que hagi estat un èxit rotund, però ha estat un experiment interessant. Us l'ensenyo:
El mètode va millor per tenyir teixits que no fil així que vaig fer servir un quadrat de llana teixida amb la màquina. Primer es distribueix la matèria vegetal damunt la peça humida, en teoria qualsevol cosa podria servir, fulles, liquens...es veu que els liquens donen resultats especialment bons amb aquest mètode així que la major part de la meva matèria vegetal eren liquens, també hi vaig posar fulles d'eucaliptus i pell de ceba. Després s'ha d'embolicar amb film de plàstic per tal de mantenir la humitat i s'ha de deixar macerar durant uns mesos. Jo li he tingut dos mesos, al principi tenia por de tornar-me boja d'impaciència però durant la major part d'aquest temps no li he dedicat ni un pensament al meu embolcall pudent. No vaig fer fotos el dia que vaig preparar-ho, són totes de quan he obert el paquetet amb l'emoció d'un matí de reis.
Seria interessant poder fotografiar les olors.


Bàsicament he obtingut un rectangle amb un color de fons "brut" amb diferents taques de colors escampades.

Ha resultat que algunes de les substàncies que s'han deixat anar eren una mica fortes per la llana i en alguns punts se l'han menjada, una llàstima.

Algunes de les taques són boniques.




En definitiva diria que s'ha de fer servir més material. La pell de ceba i el liquen xantoria parietina semblen ser els que han funcionat millor.