Gaudeixo teixint mitjons amb patrons intrincats tant com qualsevol altre teixidora, però també m'encanta el punt de jersei, teixir en rodó, un punt de l'endret darrere l'altre, amb aquestes agulles tan lleugeres... ho trobo un plaer súper relaxant, podria fer-ho per sempre. Com amb qualsevol cosa en la vida, el més sensat és cercar l'equilibri. Aquests mitjons es queden més a prop de l'extrem "senzill i fàcil", però ja són un pas cap aquest equilibri.
Són molt fàcils, gairebé tot punt de jersei, amb un trosset de vuits senzills per amenitzar.
Sense voler-ho vaig convertir-los en un experiment de descoloració. El primer el vaig teixir fa casi un any, i el vaig deixar dins un calaix. El segon el vaig començar a principis d'estiu i el vaig oblidar sota una finestra fins la setmana passada. A les fotos no es nota tant, però sembla una fotocòpia de mala qualitat del primer. El que ens fa el sol. 
3 comentaris:
que macos!! a mi em passa el mateix amb els mitjons, acabo el primer i m'entra una mandra terrible de fer el segon jeje
Molt, però que molt macos!!!
Senzills i fàcils? un plaer relaxant?...ai mercè!!!fàcil,lo que es diu fàcil...jajaaj!!!jo seria incapaç de fer una maravella d'aquestes...ja saps com va anar el dia de la filadora...un poc més i et quedas sense màquineta...aurem de tornar provar ;) jajajja...referent al tema relaxant...crec que sería un altre impossibilitat meva la de relaxar-me fent qualsevol cosa de fil...ai,ai...acab de descobrir que jo soc mes de passetjadetes pel camp...;) m'encanten totes les teves creacions...enhorabona!!!
Publica un comentari a l'entrada