dimecres, 29 d’abril del 2009

De passeig


Crec que podria ser bo parlar només d'una cosa cada vegada, per no continuar mesclant ous amb caragols, que després són mals de triar. Demà parlaré dels meu avenços en la recolecció de raspeta (que han estat importants) o del meu projecte de iniciació a l'sprang, segons. Però avui de les fotos que tenia a la càmera les que em feia més il·lusió publicar eren les del passeig, així també variem una mica de tema(només una mica). I és que en vaig trobar de coses al meu passeig de diumenge!
Vaig trobar liquens

aferrats a les branques de terra

De molts tipus diferents (que variat que és el món si t'hi fixes)

Una planta(?), que no sé què és, però és curiosa


Una Peziza!

I un pou

sense fons

I un cap de no sé què

Jo no tinc res en contra de la gent que considera necessari redistriubuir els elements del bosc (per millorar el feng sui?), però crec que les persones impresionables i autosuggestionades agraïriem que no penjessin cadaveres d'animals cobertes de molsa a l'alçada de les nostres cares dins boscos foscos i humits just després del pou misteriós on hi hem tirat una pedra per veure quan feia 'cloc' tot i que és una de les coses que la nostra diguem-ne consciència màgica ens aconsella no fer no fos cas que despertéssim alguna cosa dormida i tenim l'ensurt a flor de pell perquè ens acabem d'imaginar que un caraboner que va morir fa 125 anys en ser empès per l'altre pretenent que no plaïa tant als ulls de la noia (un clàssic) ens surt al pas amb un ull blau (tinc molta punteria) i molta rabia acumulada.
També hi havia molta raspeta, però no en calen més fotos en aquest bloc.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies pel passeig. (Els carboners zombis solen passejar més per la ciutat. Don´t worry)

issa ha dit...

quina por fa aquest pou... i amb animalots morts pel voltant encara més.