Realitats taronges

Vaig parlar amb mon avi i resulta que a la raspeta aquesta li diu congret d'ase, m'encanta :). Diu que als ases i altres animals per l'estil (cavalls, mules,...)els encanta, que si tens una bístia malalta i no vol ni menjar aquesta planta és que en té molt de fet. És curiós perquè no té pinta de ser agradable de menjar, com l'altre nom indica, és molt aspre, les fulles tenen petits pelets que fan que quan la toques et doni la sensació que se t'enganxa a la pell. Deu tenir molt bon gust.
Les arrels seques tenen una pinta deliciosa, certament:

I després de tenir-les un dia en remull encara més

Feia temps que les tenia preparedes, però vaig esperar a fer l'experiment a tenir la llana filada, no ho sé, crec que pateix menys el fil que la fibra, és més sofrit.

són 100g, 80% superwash, 20% nylon, 410 m, 3 caps, navajo ply. Ja sé que els colorants químics que es venen per la llana també serveixen per aquesta fibra sintètica, però el niló em feia por, sembla comprovat, però, que les similituds que permeten fer servir el mateix tint també permeten fer servir la mateixa herba.
Rubia tinctorum (i probablement altres rubia també)

amb alum i cremor tàrtar. Vaig fer servir 60g d'arrels per 100g de llana, primer vaig coure les arrels i la llana juntes durant unes cuatre hores (discontínues, perquè és difícil trobar 4 hores seguides per seure al costat de l'olla i controlar-li la temperatura (no pot passar de 80 ni baixar de 60 graus)), després, com que el color em va semblar pàl·lid vaig bullir les arrels soles i hi vaig afegir la llana per repetir el procés. Això és el primer que hauria d'haver fet, però em feia por per si es feia malbé el color, com que es repeteix tant que no s'ha de bullir el bany de tint perquè sino torna marró...però sembla que el que es destrueix amb la temperatura no és el colorant vermell sinó l'enllaç entre el colorant i la fibra, fixant-m'hi millor després vaig veure que el que diuen els llibre que no s'ha de fer mai és bullir les arrels amb la llana a l'olla.
Com que no em resigno a que això sigui el final he esmicolat les arrels amb una pedra (després de recórrer debades el poble cercant una massa contundent), les he bullides i ara entan tenyint una mica de fibra superwash.
Pel que fa a l'alga: no en tinc massa informació, però com que sembla que valdrà la pena anar-ne a cercar més per fer una tintada gran, ja en faré fotos. Aquest és el resultat sobre shetland amb alum i ct

I per acabar, una foto de família (l'alga ha sortit una mica pàl·lida aquí)

La troca de llana la vaig fermar amb un fil mescla de merino i alpaca, evidentment, sense mordentar, i ha quedat rosat, ja havia llegit que es pot fer servir la raspeta sense mordents, em pregunto si servià la idea també per el cotó (mordentar el cotor sembla una feina massa complicada).