dijous, 1 d’octubre del 2009

L'aigua de la vida

Més que no la primavera és el despertar de la natura després del fred de l'hivern, la tardor és el despertar després de la calor que tot ho crema de l'estiu. Així que passades les primeres plujes, ja és hora de tornar a recórer el camp a la recerca de la planta tinctòria promesa! Bé, en la meva primera excursió el que he trobat han estat bolets

crec que no hi ha gaire discusió sobre el seu nom, aquest cop es tracta quasi segur d'Omphalotus Olearius.

jo tinc la impresió que amb una carn tan ataronjada algun color ha de donar.
Sempre que surto al camp em sorpen més el quei hi trobo, no és que vulgui tornar a parlar de com ha canviat la meva visió de la natura des que m'he posat a investigar les plantes per les seves propietats tinctòries, però vaig trobar en el llibre Craft of the Dyer, de na Karen Leight Kasselman, aquest passatge que parla d'aquest canvi, i és tan recomfortant sentir-se acompanyat, que el volia compartir
"Dyers develope an intuitive interest in and concern for the environment.[...]
The dyer begins to sense the seasons, interpret nature's whims, and respond to the subtleties of natural change and renewal. Powers of observation seem enhanced. The senses seem more attuned to colours, smells and textures..."
És que és ben veritat.
Fa una setmana vaig començar un experiment de "compost dyeing", és una cosa que vaig llegir a Raverly (com no), i em va semblar interessant. Consisteix a deixar podrir coses (fulles, pells, liquens...) sobre el teixit de manera que aquest quedi pintat amb els fluids que es deixin anar. Per provar-ho vaig fer un full de feltre amb la santa llana de les ovelles merines, hi vaig colocar el que tenia a mà per damunt, ho vaig ben amarar i embolicar amb film de plàstic

No han passat gaires dies i els líquens, almenys, han començat a fer la seva feina

Ho deixaré fer almenys un mes més, a veure com acaba.
I aquest és l'emigrant

Algú em pot explicar com s'ho fa una pada, caragol de mar... per arribar al bosc, encara que aquest es trobi a menys d'un km de la platja? I estava ben viu i xelestre caminant per la foresta (rodolí!). O és que és algun tipus de cargol terrestre? O és normal en els cargols de mar aquest peregrinatge? Llum siusplau.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Podría ser que se trate de un caracol surfista...? ¡La tabla la lleva puesta!
¡Me estaba acordando de ti estos días! Esta tarde voy a buscar sauco con Saza...a ver si mejoro el experimento del año pasado. ¡Como molan los colores que está sacando el tiempo en tu merino!
Me gustan las alas tejidas, también!

Nutsue ha dit...

Noia, no deixaràs mai de sorprendre'm! A veure que tal acaba l'experiment del tiny. Segur que aconseguiràs colors i més colors, però em té preocupada una cosa: quina olor farà? ;-P

Ja ens ho explicaràs!

albis ha dit...

Quina enveja que em fas, jo tinc moltes ganes de posar-me amb els tints naturals però no sé ni per on començar. En fi, saciaré la meva il·lusió llegint totes les coses boniques que faràs.

I sí, és una espècie de cargol terrestre. Jo també sóc una mica de camp i n'he vist molts.

Petons!