dimarts, 20 d’octubre de 2009

Roseta

Fa un parell de mesos vaig posar a fermentar el que vaig dir que seria el meu darrer carregament de Xanthoria Parietina. A començament de mes ja la impaciència em va vèncer i vaig abocar el fruit de la fermentació a dins d'un poal, hi vaig afegir llana mordentada amb alum i cremor tàrtar, ho vaig tancar dins una capsa de cartró que vaig tancar dins una habitació a les fosques i me'n vaig oblidar fins que fa un parell de dies ma mare va olorar el ferum de la putrefacció que havia afectat el líquen. El líquid i la llana tenien un color marró que concordava prefectament amb l'olor que feia el conjunt, però després d'esbandir la fibra amb abundant aigua clara va sorgir el color rosa esperat.

No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.

Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.

4 comentaris:

greta ha dit...

Sorprendente, yo no tendría paciencia para un proyecto a largo plazo, pero admiro tu paciencia y tus investigaciones.

Un peto

Nutsue ha dit...

És veritat que el to rosa no és molt intens però és bonic! i el que m'ha deixat molt sorpresa és aquest color ocre-verdós de la menta. Té una intensitat increïble!!!

Només una pregunta de pura curiositat. Has notat que el fet de deixar la llana en aigua força temps afecti la seva qualitat? és que el tema humitat i aigua amb la llana em fa moooooolta por desde que se m'ha afeltrat alguna que altra cosa.

Sunsun ha dit...

Dic el mateix que la Nutsue, a mi em fa una por el tema massa aigüa... Fa temps que tinc uns quants tints preparats però em fa por amordentar, tenyir...
Com t'ho fas perquè no s'afeltri?

niunpuntoatras ha dit...

(Me acabas de recordar que tengo aranes en amoniaco desde hace tres semanas ¡oh cielos!) También hice pruebas con algas pero ni he publicado fotos...