dilluns, 9 de novembre de 2009

Rubia

Fa 4 dies(el temps vola) vaig tenir l'encertada idea d'anar-me'n d'excursió. Encertada per tres coses: sembla que va ser el darrer dia de bon temps (ha plogut dés de llavors), vaig trobar una gran font de congret d'ase i m'ho vaig passar molt bé.
El congret d'ase, raspeta, aferradissa, roja, rogeta... o rubia peregrina en nomenclatura científica, és una germana de la rubia tinctrum , com en el cas d'aquesta, es poden fer servir les seves arrels per tenyir fibres naturals de color rogenc. És una planta enfiladissa i perenne, no mor i ens deixa amb les estacions sinó que un cop ha arrelat continua creixent i fent-se forta durant tot el temps que li permeten les circumstàncies que l'envolten. La part que es troba fora de la terra s'enfila als arbres o s'estén pel sòl; la que es troba a dins té la mateixa esma i s'escampa gairebé horitzontalment per la zona més superficial creant una xarxa d'arrels de les que broten branquetes que s'obren pas fin la superfície i donen lloc a les plantes que veiem. Jo crec que la part que més es desenvolupa són les arrels, de fet és difícil a vegades distingir una planta jove d'una de vella només per la part que es troba fora de la terra, les plantetes que veus poden haver nascut d'una arrel vella o d'una llavor caiguda la tardor passada. Però les arrels bones són les que tenen almenys 3 anys, les joves són massa primes i se'n necessiten un munt per fer una tintada. La clau per trobar les arrels gruixudes és això:

una branca amb pell de color crema, arrugada, que per dins és verda, si está fora de la terra i vermella si està dins. Si l'estires trobaràs la gran arrel. És el senyal.
Aquí creix pertot, voreres de camins (se la sol veure treure el cap per entre les pedres de la paret seca), boscos de tot tipus, jardins...La que jo vaig trobar era a un bosc de pins, una clariana amb un munt de branquetes blanques i arrugades, el més meravellos és que les arrels no estaven enterrades a la terra sinó només sota la fullaraca dels pins! Només vaig haver d'alçar el gruix de fulles caigudes els darrers anys per obtenir-ne un bon grapat.
Altres cosets que vaig trobar:

Arboces. En volia fer conserva, però ens les vam acabar menjant crues.

Mallorca. Hi ha dies ques es veu millor, us n'he resaltat la silueta perquè en una foto tan petita no s'aprecia. A mida supergran es veu també un vaixell arredossat entre les dues illes.