diumenge, 29 de novembre del 2009

Origens IV: jugant

Després dels primers resultats menys que excitants que vaig obtenir al principi, havia deixat la llana crua una mica abandonada. Però com que no m'agrada donar-me per vençuda en vaig tenyir, cardar i filar amb èxit relatiu un bocinet més


és llana menorquina, que, contra tot pronòstic, sembla la única salvable (la segona oportunitat al merino també arribarà) 20g, 20m, 3 caps. És díficil de filar, perquè el pèl és molt curt, i suposo que perquè tampoc sóc una experta cardant, tot i que de cada cop em resulta més fàcil. Al tacte de les mans no és molt aspre, però no la vull aprop del coll. Potser en podria fer una bossa i feltrar-la, o una estora...qualque utilitat li trobarem.

2 comentaris:

Nutsue ha dit...

Val més que no t'expliqui el meu únic experiment amb llana crua. Un pastor em va dornar molt gustosament un sac de llana del que només vaig ser capaç de salvar-ne algun trosset. Em vaig passar una tarda netejarnt-la i ara porta forces dies dins d'una bossa esperant per si mai m'atreveixo a tornar-la a mirar. Només de pensar en totes les herbetes que té...uf...

La teva em sembla una meravella!!! el color és maquíssim, llastima que piqui...

Mar Joaquín ha dit...

Quan vaig començar a filar em feia gracia que la gent em donès llana per filar, però passada l'emoció dels primers dies, ja no me'n fa tanta, feina tens per rentar-la, filar-la i tenir-la a punt, i al final, pica!!! Jo ara asseguro el treball fent servir fibres fines, de qualitat tèxtil. Sap greu, però no qualsevol cosa serveix per a teixir, i això abans ja ho sabien, i per això destinaven als matalassos la que no era apta per a usos tèxtils. Però segur que li trobes un us, jo la veig més com a bosseta!!