Els darrers calcetins que he teixit, per els swapetines, els he començat per la cama, cosa que no havia fet darrerament. Un dels problemes que et trobes amb els mitjons és la vorera de l'elàstic. Tant si els comences per la cama com per la punta, tant si la vorera és el començament com si és l'acabament corres el risc de fer-la massa estreta o massa ampla. Jo normalment ho solia solucionar muntant o tancant els punts sobre una agulla del 4 si la resta la teixia amb agulla del 2.5, no dona una vorera gaire bonica, però almenys no queda estret. Aquests però els vaig començar amb un muntatge tubular, amb l'unic mètode que faig servir dés que el conec: el long tail que explica na Ysolda aquí. És perfecte. Senzill, quan l'has fet un parell de vegades, i no necessites res més que la llana que has d'emprar per el teixit i les agulles. I m'encanta com han quedat aquestes voreres.
Per fer la braga també vaig emprar aquest muntatge, i volia que l'acabament fos similar, que quedés simètrica, així que vaig fer servir aquest. La primera vegada que el vaig veure va ser a un llibre de la biblioteca del barri on vivia abans, però no el vaig aprendre. Per sort en aquesta època tenim google i l'he pogut retrobar. En la meva cerca també he trobat aquest tutorial. En realitat els dos mètodes fan el mateix, però el segons desglossa els passos de manera que s'entén més el que hi passa. El teixit té les seves lleis, que s'han de complir, tenint això en compte, si el coneixes bé, en pots fer qualsevol cosa. M'encanta el fet de que no sigui només qüestió de seguir receptes, es pot comprendre; com en tots els àmbits, la comprensió és el poder. És una mica tard.
1 comentari:
Merci per la informació!!!!, em miraré amb calma tots els enllaços que dones al post, ja que per fer els nous mitjons que vull provar pels swapetines vull que l'elàstic quedi bé. Ja t'explicaré com va el tema
Publica un comentari a l'entrada