Resulta que em trobava jo tan tranquil·la cosint algunes peces del kingscot i escoltant, en anglès, la versió en audio-llibre d'Eclipse, i tot d'una diu la tia "I went back upstairs to search under my bed, nothing but dustbunnies" (vaig tornar a dalt per mirar sota el meu llit, només conillets de pols), i jo, espera, dust bunnies? Conillets de pols? Estic tan familiaritzada amb ells que crec que podria reconèixer el seu nom en qualsevol llengua, per si de cas l'he escrit a google i la wikipèdia, molt amable, m'ha confirmat que els anglesos, de les pelusses en diuen conillets de pols, és tan expresiu! M'encanta, crec que faré un escrit a l'Institut d'estudis catalans perquè adoptem el mot. Bé, a més de l'entrada de la wikipèdia el google m'ha ofert també algunes perles de pàgines, a dustbunnies.com, per exemple han fet un estudi científic, bastant complert d'aquest animalons, hàbitat, conductes socials i consells per tenir-los feliços i contents a casa; per no deixar les coses a mitjes, un estudi sobre la seva evolució el podeu trobar aquí (crec que l'evidència científica en què es basa és una mica pobra). I per ser frikis del tot: mira que n'arribem a ser de cruels els humans, que hem creat una arma de destrucció massiva per ells...amb la forma de la seva pròpia mare!
Sabent que vaig esser criada a una granja, no és estrany que m'estimi tots els animalets (per causa de certs episodis de la meva infantesa, massa traumàtics per explicar aquí, no sóc massa amiga ni dels bèns ni dels porcs), així que he decidit, si la meva companya de pis no s'hi oposa, fer de casa meva un refugi per conillets de pols!
A n'aquest li diré "hache barra"
M'ha costat trobar-ne un, és que aquest cap de setmana ha vingut la meva germana de visita i clar, vaig haver de desar una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada