Vol ser un Shetland triangle, però no tenia el patró; amb l'ajud d'un llibre de punts i el kiri n'he fet la meva versió. A mi m'agrada força. Espero que a la meva tia també, ;).
I una altra cosa que solem fer bastant per aquí, aquest cop els menorquins en general, és anar a cercar esclatassangs. En aquestes alçades d'any n'hi queden més aviat pocs, jo n'he trobat 2 i mig, mon pare 5 i ma germana cap. Per aquí només se solen recollir els eslatassangs, cames seques, gírgoles, peu de rata(i poc, bé perquè no es coneix, bé perquè no se'n troba) i picaronell. Però el rei indiscutible és l'esclatassang(rovelló, níscalo...). És una llàstima la nostra ignorancia, perquè he estat mirant llibres de bolets darrerament i per aquí en creixen que segur que són comestibles i els deixam per pixacans(no estic tan boja com per collir bolets que només conec per foto i menjar-me'ls, però), potser és una sort per els boscos i per els bolets també, perquè quan és temporada s'hi fot tothom i n'hi ha que no miren prim. Un dia els esgotarem...I bé, com hem fet amb tot, però me'n vaig per les rames. Com que no hi havia gaires lactarius deliciosus per recollir, he recollit això:
tota la vida he pensat que aquests líquens creixien a terra, però aquests no tenien cap arrel, i després quan els he cercat en un llibre(no estic segura d'haver-los identificat)deia que creixien als arbres i que es podien recollir els de terra perquè conserven totes les seves propietats tintòries(ja,ja,ja...estem arribant al gra), tindria bastant de sentit per mi que criexessin als arbres, quan en torni a trobar em fixaré en els arbres dels voltants a veure si en tenen. Inspirada per n'Asa i na Penélope, que es troba d'expedició cercant líquens i altres plantes tinctòries, segur, vaig cercar informació sobre els tints naturals
i es veu que amb els líquens es pot tenyir la llana gairebé sense fer servir mordents tòxics, la qual cosa em fascinaria. Es poden aconseguir grocs, verds, marrons, taronges, liles, vermells...però els vermells, liles, fucsies, només amb líquens que tornin vermells en contacte amb el llexiu, el meu no hi ha tornat :(. Friso de tornar a madrid i experimentar. Oh! I una altra cosa que he descobert és que els bolets també poden tenyir! Faré una altra expedició al bosc per recol·lectar-ne, l'elecció haurà d'estar basada en el meu criteri, però, perquè no conec les espècies que tenyeixen, experimentació!
Ah, i bon any a tothom!
2 comentaris:
El xal t'ha quedat maquíssim! i sense patró! que espavilada que ets! Després de la teva explicació sobre els tints, fins i tot jo estaré impacient perquè tornis a Madrid a experimentar...i mira que no et vull deixar sense vancances de Nadal!
Que cosa mas bonita. Ese color es bellisimo!!!
Publica un comentari a l'entrada