i deixar-ho coure, sense que bulli, una bona estona. Jo ho vaig tenir al foc unes 4 hores, i fins a la segona més o menys no vaig veure que passés res; després la llana va agafar ràpidament el color i quan ho vaig retirar del foc feia una estona ja que em semblava que no canviava res. La identificació de la raça de liquen que vaig fer servir va ser costosa i em va menar a un resultat bastant ambigu: tots dos son algun tipus d'usnea, no sé quin. I puc estar equivocada en això també.
Aquí us presento el liquen #1
i el liquen #2
Aquests són els resultats que em van donar
el color més pàl·lid me'l va donar el liquen #1; al començament tenia un to verdós més intens, però es va empal·lidir bastant durant les primeres hores, ara sembla que el color que ha quedat és més o menys permanent. El color més intens, el groc ataronjat, el vaig aconseguir amb el liquen #2, que em va proveïr també amb un curiós perfum com de te, que ha quedat enganxat a la llana i no se'n va, encara que a mi no em moleta gens, és extrany, però no és desagradable. Damunt les troques hi he posat una mica de fibra perquè veieu el contrast amb el color original.
El fil és alpaca filada amb el fus, 50g, 145m, 14wpi. No sé si m'agrada filar alpaca. Les fibres són més gruixudes que les de la llana, almenys algunes, i per això i suposo que també per la falta de lanolina, no els agrada massa unir-se; només cal veure el top de fibra sense filar: es desfà. Això fa que el fil necessiti molta torsió per ser fort, però la molta torsió el fa aspre i dur, com fil de ferro. Vaig intentar filar-la plegada (form the fold, aquí ho explica n'Asa)i de pam llarg (long draft: separant tires de la fibra i estirant-les per obtenir la gruixa desitjada), amb els dos mètodes se'm feia difícil, les fibres tenen tendència a separar-se del floc abans d'hora i és un embull, a més, pel mateix motiu, alguns cabells curts deserten del conjunt i et deixen el terra tapissat de blanc. Una altra cosa curiosa és que et deixa una sensació extranya a les mans, com suaus, però no té lanolina...potser el que fa és ressecar-les, no ho sé. El pitjor és que el resultat no m'entusiasma, és aspre, no té res a veure amb l'alpaca suau i flonja que veus a les botigues...em sembla que no val la pena. I em queden 450g de fibra...algú en vol una mica?
5 comentaris:
Estan molt bé aquests experiments d'any nou :)
els color sembla que no pugen gaire...
si es renta amb suavitzant per llana no quedarà més suau? si no hauràs de fer algún bolso o coixí per visites que no s'en van ;-)
Quan vaig fer un taller de tenyits crec que la noia feia succesius tenyits fins obtenir diferents colors, alguns combinava banys, ceba + ..., només ceba etc.
¡Vaya foto más bonita!
Ya sabrás que el material de la cazuela también modifica el color.
Las cazuelas de cobre potencian los verdes, creo. (Y además sirven para cocer pulpo Mmmmm...):D
Pienso que la alpaca tendrá distintas zonas de pelo. Como las ovejas. La parte buena es la del lomo. Para mí que te a tocado una zona más áspera. Supongo que es lo malo de comprar por internete. :\
Ahora he acabado la entrada! Pasa, pasa cuando puedas... que he metido fotos! :)
Ayer me quedaron claras un par de cosas:
1: La lana se introduce húmeda al mordiente y no se aclara para meterla en el baño de color.
2: El baño de color se prepara antes o mientras se muerde la fibra(¡Sí! Se dice morder la lana) y se cuela para que la lana no se manche con las pajitas, pieles, pellejos...
3: Alumbre y Cremor Tártaro no son tóxicos. A mí también me preocupaba y recuerdo que se lo consulte a Asa. Este taller está organizado por el CEA y no se usan productos txungos. Cristina trajo otros mordientes para que los vieramos, pero no los utilizamos. El deshacerse del agua sobrante no es tampoco problema :)
4: La txabila es el cono con el que retuerce el hilo. Se maneja con dos manos. La malardatza, en cambio, con una mano. Yo no conocía ni uno ni otro. Ya investigaré.
Ella encargó el suyo a un carpintero. Es de boj y endrino.
Ya!
si quieres ver las fotos a mayor resolución puedes ver mi galería en->
http://www.flickr.com/photos/grancajondesastre/
Poco a poco iré organizándo la galería...
Salud! :)
Publica un comentari a l'entrada