dimecres, 8 de juliol de 2009

FOs

Alguna cosa s'ha de fer amb els kilos de llana filada a mà que s'acumulen quan una s'envicia:

la lace ribbon scarf la vaig acabar fa setmanes i li he fet un parell de milions de fotos, però en cap he aconseguit retratar els colors bé. Crec que serà una bona bufanda per Menroca. És una llàstima haver d'esperar tant per estrenar-la. Avui el cel està tapat i fa vent, aquests meravellosos dies de pausa em fan més concient de que tenim encara dos llarguíssims mesos d'estiu per davant.

No em vaig poder resistir gaire temps al cant d'amor d'aquesta troca. Boina estil urchin. Podria haver muntat 5-10 punts més, no és que m'estigui petita, però amb un diàmetre una mica major encara m'agradaria més.

Absinthe amb la llana que vaig tenyir amb congret d'ase. Com m'agraden les llanes de 3 caps, queden tan professionals. És clar que això no és el que fa atractiva una troca filada a mà, d'ella se n'espera un aspecte més rústic, l'encant de la irregularitat...no és que aquesta no sigui irregular, però això és un avantatge més aviat dubtós en un filat que ha d'aguantar tant de desgast com el que compon uns calcetins. Però bé, m'agrada com s'està teixint, i l'efecte semisòlid del color també.

3 comentaris:

niunpuntoatras ha dit...

¿Qué es congret d'ase? Don Google me lo traduce como "congret de asno"!
La lana de tres cabezas...¿Es lana de tres cabos? ¿Es el "navajo ply"?
(No sabes las risas que me hago con las traducciones)
¡¡¡Me acaban de regalar un saco con unos 17 kilos (o más) de lana de Zamora!!! Si no lo cuento inmediatamente a alguien (que me pueda comprender), reviento. Cuando me dejen de temblar las rodillas haré los honores a las ovejas que tan gentilmente me cedieron su vestimenta.
Flipo. Estoy alucinada de la buena suerte que tengo. ¡Yuju!

Nutsue ha dit...

Ohhh! molt ben trobats els patrons per a la llana filada a mà! M'has deixat impressionada amb els mitjons! es veuen tan macos, i com tu dius, tan professionals...

niunpuntoatras ha dit...

El gusanillo ya lo tenía... ya! Ahora quizá lo pueda alimentar a golpe de carda!
He tenido el privilegio de verc omo funcionan las cardas de tambor en un par de museos textiles y permanecen en mis deseos más torridos. De momento voy a usar un par de cepillos para peinar perros, a ver qué pasa (Juas).

Me guardaré mucho de intentar traducir "mi burro se ha comido una rubia" al sueco, no vaya a ser que me detengan por maltrato a seres indefensos (...de rubias oxigenadas, nunca de animalicos. Pobres)