Per comprendre i gaudir plenament qualsevol projecte el millor és seguir el procés des del començament. L'origen en el meu cas és ella:
És una bena de raça Menorca (crec), de pèl curt i no molt suau, però és el que tenia a mà. Avui en dia la llana que tonen els pagesos de les poques ovelles que solen tenir no val res, me'n recordo que mon pare, que va ser pagès fins fa 8 anys, sempre tenia problemes per desfer-se de la llana, les vegades que tenia més sort se l'enduien de franc, i hi va haver anys que la va haver de tirar perquè ningú no la volia. Aquesta opció és la que escullen ara la majoria de pagesos i la llana que vaig aconseguir hauria acabat a les escombraries també si jo no estés tan boja. Haig de dir que després d'haver processat part de la llana, veig que aquesta no és de gaire qualitat, el pèl és curt i està molt, molt bruta
pels comentaris que he llegit de la gent que processa la seva pròpia llana, això és normal en els casos d'ovelles que són criades per la carn, els seus amos no es preocupen pel benestar del pèl com sembla que ho fan els que les crien per la llana. I és clar, això també explica que si hi ha llana de qualitat, que prové de granjes amb milers d'ovelles amb pelatges esplèndids, la de les benes que tenen els pagesos de Menorca perquè facin nèt les pastures després que hi passin les vaques i per fer 4 duros amb la carn no valgui res. Temps enrera, quan les comunitats produïen a escala local gairebé tot el que es consumia aquesta llana també valia doblers, el meu avi explica que quan es moria una bena de mort natural, se'n tonia el cadàver, perquè la llana tenia valor. Ai...! Són aquests petits plaers els que es carrega la globalització i la nostra manera de viure, mai no veiem l'origen.
Després de fotre un capvespre espolsant palla, herba, terra, pedretes, rametes, caquetes, escarabats (!), orugues(!) i d'altres coses que no són llana de la llana, encara hi ha moltes coses que no són llana a la llana, però té més bon aspecte.
Em pregunto què en deuen haver fet de la llana del be de Sant Joan, ell tan nèt i polit.
2 comentaris:
Ai que em pensava que havies comprat una ovella! jeje...ja ens explicaràs que tal l'esperiment!
Claro que puede parecer racista pero... nunca confundir latxas (churras) con merinas.
(¡Ains! ¡Que entrada más chula!)
Publica un comentari a l'entrada