Aquí vos presento el meu nou jersei per l'hivern:
el model és el meu germà, la meva idea era que em fes ell les fotos a mi, però diguem només que es defensa millor a l'altra banda de l'objectiu (clar, com que és tan guapo). A que li escau?
Així és com em queda a mi.
Està inspirat en aquest jerséi que porta la Jennifer (d'aquí el seu nom) per ensenyar una de les seves meravelloses faldes. No han quedat massa semblants. El seu té caputxa, la butxaca ocupa tota la davantera (però fer-la només a la part del punt de cel·la concordava millor amb la meva concepció de l'univers), i els creuats són una mica diferents.
La llana que he emprat és Katia Sport, la que vaig comprar aquí. N'he gastat 5 troques, i l'he teixit amb agulles del 4.5. La unió entre les solapes del coll i el cos és que el pitjor m'ha quedat, encanvi estic més orgullosa de la butxaca! l'he feta d'una manera senzilla que ha resultat en un acabat molt net(per estar fet meu).
7 comentaris:
Doncs a mi em sembla que t'ha quedat molt maco, i la butxaca genial.
Tens rao en aixo que dius que som els nostres pitjors crítics... però suposo que es una cosa que va amb l'ànima de teixidora.
Estic preparant el post sobre els tints naturals, pero com els he ft
Te ha quedado que ni a las mismísimas irlandesas! El bolsillo parece muy acogedor... Y con los calcetines Absinthe puestos tienes que estar feliz tan rodeada de ochos. (¿Por qué relacionaré la felicidad con los 8s?)
És molt bonic el treball de Jenny. Les fotos em donen ganes que arribi el fred, la veritat.
I sí! ¡Cal estimar el que es fa o el que fan per a tu!
Suposo que la nostra posició crítica està en la imatge mental que ens fem del projecte abans de començar-lo. A mi em passa més amb els que m'invento el patró que amb els que copio. La imaginació li dóna mil voltes a la realitat! però afortunadament crec que també tenim la capacitat de valorar la feina feta i que per això la nostra opinió va canviant a millor amb el temps.
Per si encara no t'has autoconvençut et puc dir que t'ha quedat maquíssim! i dius que és pel teu germà? a mi em costaria un munt desfer-me'n!!! ;-P
Totalment d'acord amb el que dius de l'autocrítica, ens passa a tots. Jo crec que en el fons, per això, ja estimem les nostres creacions en el moment que estem muntant els punts.
M'agrada moltíssim el jersei, me l'apunto.
a mí me ha pasado muchísimo eso, incluso me cuesta decidirme por un solo patrón al ponerme a tejer, empiezo algo, no me gusta, lo deshago y empiezo otro. A veces lo termino a regañadientes porque no me convence, aunque una vez terminado ya les encuentro el gustillo.
Tienes todos los motivos para sentirte satisfecha de tu jersey, está de fábula, tanto trabajo ha valido la pena.
Mi lana es... buenoooo... dejemoslo en "es". Estoy separándola en cajas según me parece de calidad. Probablemente quede también en fieltro. Pero, eso si, fieltro enamora... (¡No! ¡Eso es de Becker!) Bah! que me sirve para aprender un web(o)y cuando sepa y tenga mis trastos ya conseguiré otras lanas más estupendas...
És guapissim aquest jersei! M'encanta :)
Publica un comentari a l'entrada