Jaqueta rosa calada

Tenyir, filar i teixir la llana és una feinada. Per arribar de la fibra al jersei pot passar un any.

Sempre vaig saber que amb aquesta llana faria grans coses.

Eucaliptus: obsessió

Més proves amb escorça i fulles d'eucaliptus.
1. Aquesta llana havia estat tenyida prèviament amb esbarzer i ferro, però el color que tenia era un gris verd molt pàl·lid. La vaig retenyir amb el que quedava del bany d'escorça que havia donat rosa el darrer cop (la més vermella és el primer bany i les altres dues el segon):

2.El que quedava d'escorça bullida amb el suc de la maceració, aquesta no la vaig deixar ni eixugar, la vaig retenyir:

3. Amb aigua neta, la mateixa escorça i troca també

4. Els dos primers bocins, exahust de l'anterior, amb alum i ct i amb ferro, els dos segons fulles, alum i ct i ferro.

Crec haver après 3 coses:
-L'aigua amb esperit dins la que vaig deixar en remull l'escorça, si s'empra per tenyir fa que el color quedi més beig.
-L'escorça s'ha de bullir durant bastanta estona per extreure el tint.
-El tint ha de ser bastant concentrat.
Els altres bocins, fulles d'arboç, els trossets verds amb ferro, fulles seques de rubia, que havia llegit que donen rosa, però no ha estat el cas. El darrer top ha estat nedant dins el bany exhaurit de rubia durant un mes, per l'esforç que ha costat, no ha quedat malament.

RIP

pobret, va tenir una vida curta, però almenys va complir el seu somni de veure el sol. Els altres es troben la mar de bé, gràcies.

Recopilació

Aquestes són unes quantes llanes que he filat darrerament, algunes fa estona, però no us les havia ensenyades encara

80% llana, 20% nylon, 2 caps. Aquesta m'encanta, li vaig donar una mica massa de torsió en tòrcer-la, per això me n'han sortit menys metres dels esperats (suposo). 100g, 250m.

80% llana, 20% nylon, 2 caps, 100g, 200m. Els colors d'aquesta també m'agraden molt, són molt suaus, però encantadors. A més, el toc de nylon li dóna una lluïssor molt bonica, que no esperava.

100g, 600m. 100% merino, 2 caps. Aquesta és la prova de lo difícil que és fotografiar els liles i roses.

100g, 370m, 70% llana, 30% nylon, 3 caps (navajo ply).

100g, 80m, 3 caps, (navajo ply), 100% merino. Aquesta la vaig tenyir amb un altre grapat d'arrles de congret d'ase (rubia). Ja m'he conformat a que surti taronja, a més és un taronja ben bonic.

Tinció amb herbes II.1: Sí, tornarà a sortir taronja

Contiua d'ahir. Aquest matí m'he aixecat i he colat les arrels. He bullit una mica més d'aigua i les he tornades a escaldar, les he deixades dins aquesta aigua 5 minuts i les he colat un altre cop.

El líquid és bastant taronjós, el guardaré per tenyir un floquet de llana més endavant.
Després m'he posat a matxacar les arrels perquè deixin anar tot el pigment possible

segurament hi ha mètodes més efectius per fer-ho.
Les he posat dins aigua i hi he afegit una mica de bicarbonat sòdic per pujar un pèl el ph

Les he bullit i el color del suc ha tornat una mica més vermell.

I hi he afegit la llana mordentada amb alum (per cert, he editat el post dels mordents per afegir una coseta)

Ho podeu dir, jo mateixa ho veig: tornarà a sortir taronja. Potser és que senzillament no es pot.

Tinció amb herbes II: Rubia tinctorum

Exposaré el procediment que faré servir pel meu pròxim bany d'arrels de congret d'ase a la xarxa per veure si entre tots veiem el fall (si no n'hi hagués millor).
La roja, raspeta, rubia, congret d'ase...com li vulgueu dir, és una planta enfiladissa, perenne, amb fulles que es disposen al voltant de la tija fent pisos; estan plenes de petites punxes per sota, cosa que fa que quan les toques sembla com si se t'enganxessin.

Aquesta és una foto de la primavera, durant l'hivern la planta s'asseca i les seves fulles i tijes es tornen grises, sembla morta.
Dés de molt antic s'han emprat les arrels per tenyir de color vermell, rosa o taronja. Pot tenyir totes les fibres naturals i el nyló, però amb la fibra que funciona millor és amb la llana.
Les arrels necessiten uns quants anys per créixer, es recomana que no es cullin les de les plantes de menys de 3 anys. La seva àrea de distribució originària és la costa mediterrània, així que és molt fàcil fer-la campar als nostres jardins, i almenys on jo visc, és molt fàcil de trobar pel camp. Pel camp és molt fàcil de trobar, però és difícil aconseguir les arrels de les plantes que creixen salvatges, evidentment, no et posaràs a excavar enmig del bosc. Normalment és una feina de mesos collir-ne prou, ara en trobes una que surt on hi ha hagut una esllevissada de terra, una altra entre les arrels d'un arbre caigut...així va ser com vaig arreplegar les del darrer bany, una aquí i una allà. Les d'aquest han estat una altra història, resulta que estan obrint un camí per anar amb bici a una platja i l'han de nivellar, agafen terra d'aquí, la posen allà...i per tot està ple de les arrels que han tret en excavar la terra. Mai el ministeri de medi ambient m'havia fet tant feliç, he pogut arreplegar més d'1kg d'arrels que jeien arrencades al mig del camí. I encara hi tornaré. Sóc una friki. Però seguir la brigada de neteja de camins no és una mala idea per recollir material tinctòri que de tota manera ja ha estat arrencat i acabarà a l'abocador(o al punt verd).
Bé, quan tenim les arrels el primer que hem de fer és deixar-les en remull, un dia en aquest cas, per poder netejar-les

les traiem de l'aigua, les freguem per treure'n la terra i en fem trossets

Les arrels són fàcils de doblegar i bastant elàstiques, tenen un cor llenyós de color groc-beige i una envoltura carnosa entre taronja i vermell. Em demano si n'hauria de treure el cor.
Les que he rentat avui pesen 620g fresques, seques no sé si arribarien ni a 100.

Crec que vaig dir a algú que em semblava que anaven mollor les arrels seques, però he llegit ja a diversos llocs que fresques van bé i jo tampoc tinc gaire experiència, així que aquest cop farem el bany amb arrels fresques.

Per treure'n el pigment groc, les he escaldades amb aigua bullent i les deixaré dins aquesta aigua fins demà. Després les matxacaré i faré el bany.
Estic mordentant llana només amb alum, a veure com surt!

Espectre natural

Primer de tot, molt bon any i aquestes coses.
Després de la felicitació de rigor anem al nucli del post: per aquí continuem ampliant l'especrte de colors naturals. Alguns tints els repetim, però com que mai surt una tintada igual compten per completar el registre de colors amb les diferents tonalitats:

D'esquerra a dreta, he fet servir arrels de congret d'ase (rubia tinctorum), segona i primera tintada; clovelles de ceba i flor d'avellana (oxalis pes-caprae), tot mordentat amb alum i cremor tàrtar. Aquestes arrels han estat emprades des de molt antic i són molt útils als tintorers, però jo encara no els hi he après tots els secrets. La meva primea pregunta és com evitar que la primera tintada surti ataronjada? Ja m'ha passat dues vegades. He rentat bé les arrels, les he tingut en remull un parell de dies i he tirat l'aigua i encara hi ha quedat groc. La propera vegada les bulliré i tiraré l'aigua d'aquesta primera extracció de tint, si tinc cor per desfer-me d'un suc tan vermell i preciós...Les tintades següents surten més vermelles, més roses en el meu cas, he aconseguit el top quasi fuccia de la fotografia i encara en tinc un altre que intenta acabar d'esgotar el color de les arrels, però la primera sempre em deixa mal sabor de boca, i no és que no m'agradi el color, però no és el que buscava. Els 3 primers tops els he tenyit amb materials que ja havia emprat abans, el darrer ha estat un nou experiment bastant satisfactori, la flor d'avellana és una plaga i el coloret verd que dóna no és gens menyspreable, segur que en faré més.

Rubia

Fa 4 dies(el temps vola) vaig tenir l'encertada idea d'anar-me'n d'excursió. Encertada per tres coses: sembla que va ser el darrer dia de bon temps (ha plogut dés de llavors), vaig trobar una gran font de congret d'ase i m'ho vaig passar molt bé.
El congret d'ase, raspeta, aferradissa, roja, rogeta... o rubia peregrina en nomenclatura científica, és una germana de la rubia tinctrum , com en el cas d'aquesta, es poden fer servir les seves arrels per tenyir fibres naturals de color rogenc. És una planta enfiladissa i perenne, no mor i ens deixa amb les estacions sinó que un cop ha arrelat continua creixent i fent-se forta durant tot el temps que li permeten les circumstàncies que l'envolten. La part que es troba fora de la terra s'enfila als arbres o s'estén pel sòl; la que es troba a dins té la mateixa esma i s'escampa gairebé horitzontalment per la zona més superficial creant una xarxa d'arrels de les que broten branquetes que s'obren pas fin la superfície i donen lloc a les plantes que veiem. Jo crec que la part que més es desenvolupa són les arrels, de fet és difícil a vegades distingir una planta jove d'una de vella només per la part que es troba fora de la terra, les plantetes que veus poden haver nascut d'una arrel vella o d'una llavor caiguda la tardor passada. Però les arrels bones són les que tenen almenys 3 anys, les joves són massa primes i se'n necessiten un munt per fer una tintada. La clau per trobar les arrels gruixudes és això:

una branca amb pell de color crema, arrugada, que per dins és verda, si está fora de la terra i vermella si està dins. Si l'estires trobaràs la gran arrel. És el senyal.
Aquí creix pertot, voreres de camins (se la sol veure treure el cap per entre les pedres de la paret seca), boscos de tot tipus, jardins...La que jo vaig trobar era a un bosc de pins, una clariana amb un munt de branquetes blanques i arrugades, el més meravellos és que les arrels no estaven enterrades a la terra sinó només sota la fullaraca dels pins! Només vaig haver d'alçar el gruix de fulles caigudes els darrers anys per obtenir-ne un bon grapat.
Altres cosets que vaig trobar:

Arboces. En volia fer conserva, però ens les vam acabar menjant crues.

Mallorca. Hi ha dies ques es veu millor, us n'he resaltat la silueta perquè en una foto tan petita no s'aprecia. A mida supergran es veu també un vaixell arredossat entre les dues illes.

120

No sé quin titol posar als posts, total, sempre parlo del mateix. I si us anés a mostrar una sola cosa també seria més fàcil però englobar sota un sol títol tot el que he fet sense caure en la repeticicó de "Tints naturals" suposa massa feina per al meu cervell ara mateix.
1- Decepció:
El color negre dels bolets era de les espores, la llana ha sortit senzillament bruta. Però no patiu, ja l'he rentada i ara mateix es troba prenent un bany perfumat amb escorça d'eucaliptus.

2- Decepció II:
No calen fotos, amb la recepta que coneixia la planta que fos no ha donat blau. Tinc una nova aposta per el seu nom, no tan bonica com la primera. No em vull donar per vençuda encara, no fins haver provat amb una nova recepta
3- Novetats!

Hauria estat perfecte que arribés ahir, però ja és prou bo que hagi arribat:
el vaig comprar a ebay súper barat (d'allò que et costen més les despeses d'enviament que el producte en sí). És molt bonic perquè està ple d'imatges a tot color, encara que pel que he vist (encara no l'he llegit tot), no sembla que hagi de ser tan útil com el "Manual de tintes naturales". És interessant, però. Descriu les fibres, els mordants, els tipus de material tintòri que et pots trobar, consells per cultivar les principals plantes tinctòries i per cada tonalitat ennumera les plantes que te la poden donar(de totes hi ha fotos genials), però porta molt poques receptes. Suposo que existeix la recepta general "mordenta la llana, bull la planta, escalfa el tint amb la llana dins" i no cal repetir-la per cada cas, per això les explicacions d'aquest llibre es fan extenses només per les plantes que necessiten procediments especials (indi, pastell, raspeta). Provaré el procediment que descriu per el pastell amb la planta que vaig trobar i després prometo que acceptaré la realitat de que és nap.
4- Il·lusió
Poc a poc vaig collint arrels de raspeta i les poso dins aigua (que vaig llegir que les conserva) fins que en tingui prou per fer una tintada.

Crec que no és rubia tinctoria, les arrels serien més vermelles, però sens dubte és algun tipus de rubia i pel color que tenen diria que ha de servir. Les arrels son molt primetes i en necessitaré moltes, però tinc al meu favor que la raspeta aquesta no és una planta amb arrel, sinó una arrel amb planta
Per cert, saben que sabem el que sabem? On són les arrels?

4- Il·lusió II
No em digueu que això no és boleng roig (anchusa tinctoria).

En vaig collir un parell només, per provar, i me'n vaig endur una per sembrar-la (per ara ha de compartir pis), espero que agafi. Vaig posar les arrels trossejades dins esperit i tot d'una va tornar lila. Aquest matí l'he deixat al sol (mala idea amb el sol tant potent que hem tingut) i en tornar a casa s'havia evaporat gairebé tot el líquid i havia tornat marró, bé, n'hi he afegit i espero poder slavar-lo.

També he tenyit una mica de llana amb falgueres i hi vaig posar dues monedes de cèntim perquè fessin de mordent de coure, que potencia els verds. Haig de dir que crec que va funcionar, però el color és tan pàllid que a les fotos sembla blanc, així que que per ara no us el puc ensenyar. A veure si en cullo més i faig una retintada.