Tinció amb herbes II: Rubia tinctorum

Exposaré el procediment que faré servir pel meu pròxim bany d'arrels de congret d'ase a la xarxa per veure si entre tots veiem el fall (si no n'hi hagués millor).
La roja, raspeta, rubia, congret d'ase...com li vulgueu dir, és una planta enfiladissa, perenne, amb fulles que es disposen al voltant de la tija fent pisos; estan plenes de petites punxes per sota, cosa que fa que quan les toques sembla com si se t'enganxessin.

Aquesta és una foto de la primavera, durant l'hivern la planta s'asseca i les seves fulles i tijes es tornen grises, sembla morta.
Dés de molt antic s'han emprat les arrels per tenyir de color vermell, rosa o taronja. Pot tenyir totes les fibres naturals i el nyló, però amb la fibra que funciona millor és amb la llana.
Les arrels necessiten uns quants anys per créixer, es recomana que no es cullin les de les plantes de menys de 3 anys. La seva àrea de distribució originària és la costa mediterrània, així que és molt fàcil fer-la campar als nostres jardins, i almenys on jo visc, és molt fàcil de trobar pel camp. Pel camp és molt fàcil de trobar, però és difícil aconseguir les arrels de les plantes que creixen salvatges, evidentment, no et posaràs a excavar enmig del bosc. Normalment és una feina de mesos collir-ne prou, ara en trobes una que surt on hi ha hagut una esllevissada de terra, una altra entre les arrels d'un arbre caigut...així va ser com vaig arreplegar les del darrer bany, una aquí i una allà. Les d'aquest han estat una altra història, resulta que estan obrint un camí per anar amb bici a una platja i l'han de nivellar, agafen terra d'aquí, la posen allà...i per tot està ple de les arrels que han tret en excavar la terra. Mai el ministeri de medi ambient m'havia fet tant feliç, he pogut arreplegar més d'1kg d'arrels que jeien arrencades al mig del camí. I encara hi tornaré. Sóc una friki. Però seguir la brigada de neteja de camins no és una mala idea per recollir material tinctòri que de tota manera ja ha estat arrencat i acabarà a l'abocador(o al punt verd).
Bé, quan tenim les arrels el primer que hem de fer és deixar-les en remull, un dia en aquest cas, per poder netejar-les

les traiem de l'aigua, les freguem per treure'n la terra i en fem trossets

Les arrels són fàcils de doblegar i bastant elàstiques, tenen un cor llenyós de color groc-beige i una envoltura carnosa entre taronja i vermell. Em demano si n'hauria de treure el cor.
Les que he rentat avui pesen 620g fresques, seques no sé si arribarien ni a 100.

Crec que vaig dir a algú que em semblava que anaven mollor les arrels seques, però he llegit ja a diversos llocs que fresques van bé i jo tampoc tinc gaire experiència, així que aquest cop farem el bany amb arrels fresques.

Per treure'n el pigment groc, les he escaldades amb aigua bullent i les deixaré dins aquesta aigua fins demà. Després les matxacaré i faré el bany.
Estic mordentant llana només amb alum, a veure com surt!