dissabte, 13 de juny del 2009

El món és de colors

Sé que al començament dels meus experiments amb tints naturals vaig assegurar que el món era groc, el que no sabia era que patia d'un daltonisme lleu causat per la inexperència. A mesura que m'he atrevit a provar plantes diferents i que he pogut trobar les plantes que es descriuen als llibre el meu especre visible s'ha ampliat. Ben segur, encara em falten molts colors per tenir la paleta complerta, i si no em rendeixo a l'indi segurament mai no podré veure el blau, però per ara gaudiré del que tinc i esperaré a veure què em porten l'estiu i la tardor.

El groc verdós de més amunt l'he aconseguit amb flors d'àbit bord, quan la llana encara estava banyada es veia més verd i tinc l'esperança de poder intensificar una mica aquest to la propera vegada afegint ferro (fa una setmana que tinc unes quantes puntes rovellades amb aigua i vinagre) al bany. El color pruna, en diré així per no contradir els llibres, el vaig obtenir amb arrles de boleng roig (anchusa tinctoria) i el color marró ataronjat amb liquen (plasmatia glauca?). També us porto la noticia que el color del liquen xanthoria parietina, sense mordent, s'esvaeix en 4 dies. Totalment. És trist, però s'ha d'assumir, espero que si es mordenta la cosa millori.
No estic massa contenta de totes dels decisions que he pres enguany, encara que jo sóc ferma convençuda de que no hi ha decisions dolentes, però la d'haver començat a aprendre a tenyir amb plantes m'està aportant coses boniques. Sobretot, crec que ho he dit més vegades, estic veient el món d'una altra manera: on abans hi veia herba, o plantes ara hi veig llançó, raspeta o ravenissa... i com que passo pels mateixos camins moltes vegades fixant-m'hi aquest any he estat molt conscient dels canvis en el paisatge, de les plantes que han nascut i les que s'han mort, de les que han florit i han canviat totalment la seva fesomia...Per exemple l'api bord, que hi ha estat tota la primavera amb el seu verd discret, però fins que no ha parat el seu paraigua blanc per tota l'illa ni li havia fet cas

Per acabar la meva hostesa us presenta un nou projecte d'agulla

serà una lace ribbon scarf amb la darrera llana que vaig filar. Us podeu fixar que la Nancy porta un mono molt a la moda, amb alpaca rosa i llana beige. A vegades m'agrada fer-li cosetes a la nina, així puc provar idees en projectes que son ràpids d'acomplir.

3 comentaris:

Nutsue ha dit...

Jo també estic amb la lace ribbon scarf amb una de les primeres llanes que vaig filar. A més és fàcil i enganxa. A mi m'està encantant teixir-lo, ja ens diràs!

Per cert, quina sorpresa la nina. Feia segles que no en veia cap. afortunada ella que la seva "mare" li fa l'armari a mida!

Anònim ha dit...

¿No sería mejor oxido de cobre para el verde? (Una parte de vinagre y tres de amoniaco para oxidar cobre. Un par de días recubierto de serrín o tabaco de liar empapado en este líquido. Herméticamente cerrado, no la liemos) Muxu bat

Anònim ha dit...

Las monedas no creo que tengan mucha proporción de cobre en la aleación...y los hilos de la luz están tratados con plásticos! Prueba a comprar en una ferretería o tienda de telas metálicas "malla de cobre". Luego la puedes deshacer los hilos (y pa´ la rueca... je).
Yo tengo 20 cm de una red chulísima de cobre con la que me pienso hacer alguna jojoya! :D
(nota: Para oxidarse, el metal necesita oxigeno, por ello el serrín o el tabaco (Creo yo))