Al Manual de Tietes Naturales diu que donen un color gris blavós amb c.t. i sal comú, evidentment ho havia de provar.
Vaig bullir les mores un parell d'hores, fins que van quedar totes pàl·lides
i l'aigua ben lila i les vaig separar del suc. Hauria estat un pecat tirar les moretes, tan bones que són, així que les vaig triturar, les vaig colar(per treure les pepides) i les vaig tornar a posar al foc amb un munt de sucre per fer una melmelada perfecte per untar al pastís de formatge:
El suc el vaig tornar a posar al foc amb la llana i
haig de dir que en realitat el color és més pàl·lid, però si no s'esvaeix farà un xal bonic.
6 comentaris:
Ha quedado un gris muy bonito.
Hay que ver con lo que mancha de morado una mora cuando te las estás comiendo, y que luego al teñir con ellas de gris...
té raó la Piruleta amb el tema de la taca...
però t'ha quedat un pastís amb una pinta i una llana amb un altre pinta... que déu n'hi do!
Quina passada, les mores són un dels meus fruits preferits, e porten records d'infància. I mira tú què bé les has sabut aprofitar, enhorabona!
¡Qué susto me he dado cuando he visto la tarta de queso, sin traducir el texto!¡Pensaba que me había equivocado de blog!
Chulo el gris. ¡Me gusta!
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm....m'auras de fer un pastis d'aquets es dia que vengui a ca tevaaaaa!!!!
quines coses,mai agues pensat que ses mores deixesin un tint de color gris,pensava que seria lila tirant a morat...m'has ven sorprés....
un beso guapa!!!
És gris? que curiós! suposo que m'esperava color morat. Sigui com sigui el color és maquíssim, fa poc em preguntava com aconseguir gris...
Publica un comentari a l'entrada