Recopilació

Aquestes són unes quantes llanes que he filat darrerament, algunes fa estona, però no us les havia ensenyades encara

80% llana, 20% nylon, 2 caps. Aquesta m'encanta, li vaig donar una mica massa de torsió en tòrcer-la, per això me n'han sortit menys metres dels esperats (suposo). 100g, 250m.

80% llana, 20% nylon, 2 caps, 100g, 200m. Els colors d'aquesta també m'agraden molt, són molt suaus, però encantadors. A més, el toc de nylon li dóna una lluïssor molt bonica, que no esperava.

100g, 600m. 100% merino, 2 caps. Aquesta és la prova de lo difícil que és fotografiar els liles i roses.

100g, 370m, 70% llana, 30% nylon, 3 caps (navajo ply).

100g, 80m, 3 caps, (navajo ply), 100% merino. Aquesta la vaig tenyir amb un altre grapat d'arrles de congret d'ase (rubia). Ja m'he conformat a que surti taronja, a més és un taronja ben bonic.

Colors que s'estimen

Diu na Karen Leigh Casselman al seu llibre Craft of the dyer que els colors obtinguts amb tints naturals sempre combinen bé junts, i té bastanta raó

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
-Omphalotus Olearicus.
-Menta borda.
-Restes del bany de cotxinilla damunt llana tenyida amb olivó.
-Flor d'avellana.
-Cotxinilla.
-Arrels de congret d'ase (segona tintada amb el darrer bany que he fet)
-Clovelles de ceba.
-Arrels de congret d'ase, primera tintada.
-Arrels de congret d'ase, tercera tintada.
-Arresl de congret d'ase, segona tintada.
-Flor d'avellana (menys quantitat d'herba per pes de llana que l'altre)
Tot mordentat amb alum i cremor tàrtar excepte el darrer bany de rubia. Són uns 750g i 750m en total. He filat tots els bocins de llana que havia tenyit amb tints naturals fins ara (de fet, tots menys un) i que havia guardat per més endavant, per poder-los fer servir junts en un projecte. Tenia bastant clar que em volia fer un jersei o jaqueta de colors, amb un motiu senzill que es pogués anar repetint de manera individual i així no haver-me de preocupar per tenir-ne prou de cada color. Però ara la idea d'un jersei no m'acaba de convèncer, em fa por que resulti massa acolorit.

Foto de família de tota la llana que he tenyit amb conget d'ase fins ara, per veure les diferents tonalitats, bàsicament taronja i rosa.

Rubia: El resultat

Com més esforç inverteixes en aconseguir que les coses et surtin d'una manera determinada més allunyat és el resultat del que havies planejat. Pot ser el millor és no intentar controlar els factors de variança, només registrar-los per analitzar més endavant, juntament amb els resultats.

És la troca més perfectament taronja que he tenyit mai i és preciosa. Avui tornava a estar el cel tapat, per això es veu una mica més fosca del que realment és, perque us asseguro que és d'un taronja súper brillant

Aquí tota la llana que he tenyit amb aquestes arrels, el poquet de llana filada és segon bany sense mordents, la llana sense filar segon bany amb alum com a a mordent. Curiosament aquest cop el segon bany també ha sortit taronja, però més fluix (molt més), no rosa com fins ara. Pot ser cert el que va comentar algú en el post anterior, que el color que obtens depèn més del tipus i qualitat de l'arrel que del procediment que fas servir.

Rubia

Fa 4 dies(el temps vola) vaig tenir l'encertada idea d'anar-me'n d'excursió. Encertada per tres coses: sembla que va ser el darrer dia de bon temps (ha plogut dés de llavors), vaig trobar una gran font de congret d'ase i m'ho vaig passar molt bé.
El congret d'ase, raspeta, aferradissa, roja, rogeta... o rubia peregrina en nomenclatura científica, és una germana de la rubia tinctrum , com en el cas d'aquesta, es poden fer servir les seves arrels per tenyir fibres naturals de color rogenc. És una planta enfiladissa i perenne, no mor i ens deixa amb les estacions sinó que un cop ha arrelat continua creixent i fent-se forta durant tot el temps que li permeten les circumstàncies que l'envolten. La part que es troba fora de la terra s'enfila als arbres o s'estén pel sòl; la que es troba a dins té la mateixa esma i s'escampa gairebé horitzontalment per la zona més superficial creant una xarxa d'arrels de les que broten branquetes que s'obren pas fin la superfície i donen lloc a les plantes que veiem. Jo crec que la part que més es desenvolupa són les arrels, de fet és difícil a vegades distingir una planta jove d'una de vella només per la part que es troba fora de la terra, les plantetes que veus poden haver nascut d'una arrel vella o d'una llavor caiguda la tardor passada. Però les arrels bones són les que tenen almenys 3 anys, les joves són massa primes i se'n necessiten un munt per fer una tintada. La clau per trobar les arrels gruixudes és això:

una branca amb pell de color crema, arrugada, que per dins és verda, si está fora de la terra i vermella si està dins. Si l'estires trobaràs la gran arrel. És el senyal.
Aquí creix pertot, voreres de camins (se la sol veure treure el cap per entre les pedres de la paret seca), boscos de tot tipus, jardins...La que jo vaig trobar era a un bosc de pins, una clariana amb un munt de branquetes blanques i arrugades, el més meravellos és que les arrels no estaven enterrades a la terra sinó només sota la fullaraca dels pins! Només vaig haver d'alçar el gruix de fulles caigudes els darrers anys per obtenir-ne un bon grapat.
Altres cosets que vaig trobar:

Arboces. En volia fer conserva, però ens les vam acabar menjant crues.

Mallorca. Hi ha dies ques es veu millor, us n'he resaltat la silueta perquè en una foto tan petita no s'aprecia. A mida supergran es veu també un vaixell arredossat entre les dues illes.

Absinthe

Ja estan acabats!

Avui no és que faci masses ganes de posar-se calcetins de llana, però no podia esperar a fer les fotos.

El patró m'ha encantat, és entretingut i és diferent, està currat. La única cosa que no m'agrada, i és per culpa del meu peu segur, és que sento que el taló té massa poca porfunditat, però segur que s'acaba estirant.
Crec que me'ls estimaré perquè, a part de tondre la bena i preparar la llana, i disenyar el patró, és clar, ho he fet tot jo, jejej. Mireu el cuadre de naixement:

1.Llana pentinada, 2. Llana filada, 3. Llana tenyida, 4. Llana teixida. :D

En color

Primer, tints naturals:

100g, 370m, 3 caps, 80% superwash, 20% nylon. L'he tenyida de manera que faci ratlles en teixir-la, amb brots d'abatzer i ferro(aquest cop he anat una mica més alerta amb la quantitat, però segons com la toco em sembla que he tornat a fer llarg, que és una mica aspre), flors d'àbit bort (ammi majus) i arrels de congret d'ase (em repeteixo, ho sé). No en puc estar segura perquè sé que la meva memòria té els seus límits, però em sembla que la part tenyida amb ammi majus era més verda al principi, crec que el color s'ha esvaït una miqueta.

aquí podeu veure l'aspecte de la troca abans de tornar-la embolicar, amb els colors separats.
Aquesta és la troca que vaig filar amb la llana d'ovella menorquina

com m'agrada el blau :)

Els fruits de la terra

Després de moltes sesions de tint he aconseguit el meu primer top multicolor pintat amb tints naturals

d'esquerra a dreta:

1. Verd suau i groguenc: flors d'àbit bord amb alum i cremor tàrtar.
2. Verd més intens: flors d'abit bord amb alum, c.t. i unes gotetes d'aigua de ferro.
3. Taronja intens: pells de ceba amb alum i c.t.
4. Gris: brots d'abatzer amb alum, c.t. i aigua de ferro.
5. Groc: flors d'api bord amb alum i c.t., segona tintada.
6. Verd igual que 2.
7. Taronja: pells de ceba amb alum i c.t., segona tintada.
8. Gris: com 4.
9. Taronja suau: pells de ceba amb alum i c.t., tercera tintada.
10. Groc verdós: raspeta (planta) amb alum i c.t.
11. Taronja intens: igual que 3.
Per fi he aconseguit que els brots d'abatzer donin gris en lloc de groc canari :), el secret, és clar, era seguir la recepta tal com esteia escrita al llibre. És curiós de veure, perquè no va trigar més d'un parell de segons en canviar totalment el color, de groc a negre. Ho havia llegit, però no sabia que fos tan espectacular, i crec que per això hi vaig posar massa ferro i ara les parts grises són una mica més aspres que les altres, tanta sort que ho vaig provar primer a petita escala, perquè una troca sencera d'aquesta llana no seria massa agradable. Per pintar el verd, que em té enamorada, ja havia après la lliçó i només n'hi vaig posar unes gotetes, sembla que no se n'ha resentit la qualitat de la llana.
Com podeu imaginar, no vaig poder esperar a filar-la:

100g, 200m, 1 cap

Per ara l'he deixada d'un cap, em sembla que queda més rústic i li escau, però a mi per boniques que que trobi les llanes d'un cap, també em semblen poc pràctiques, ara que crec que en aquest cas seria un crim fer-la doble.

Llanes

100g, 390m, 2 caps, un de llana i l'altre de cotó (fil de cosir), torçut fent onetes. Fins ara aquesta tècnica només l'havia emprada per llana super gruixuda, però la versió prima sembla genial per fer una bufanda lleugera.

100g, 805m, 2 caps. És la troca amb més metratge que he fet fins ara i he estat anys a tenir-la llesta, només per tòrcer-la vaig necessitar tot un diumenge. És la llana que vaig tenyir amb el segon bany de congret d'ase, encara que el rosa no és el meu color aquesta troca m'encanta; crec que me n'hauré de fer alguna cosa per mi. Hi ha una cosa d'ella però que em fa molta rabia, i és que li vaig haver de fer un nus. Quan la llana es romp mentre la files la pots arreglar sense nusos posant llana nova damunt l'extrem romput i seguint a partit d'allà, però aquesta vegada el fil se'm va rompre en fer la troca, quan ja estava torçuda i tot, així que no vaig tenir altre remei.

Aquesta és una comparativa de les dues troques que em van sortir de la llana tenyida amb arrel de congret d'ase, primera i segona tintada.

Roseta

100g de merino superwash tenyida amb raspeta, segona tintada

ha quedat un color rosa bastant intens, ja l'estic filant, tipus lace. No crec que jo vulgui un xal rosa, però segur que la llana no quedarà desaprofitada.

Realitats taronges

Vaig parlar amb mon avi i resulta que a la raspeta aquesta li diu congret d'ase, m'encanta :). Diu que als ases i altres animals per l'estil (cavalls, mules,...)els encanta, que si tens una bístia malalta i no vol ni menjar aquesta planta és que en té molt de fet. És curiós perquè no té pinta de ser agradable de menjar, com l'altre nom indica, és molt aspre, les fulles tenen petits pelets que fan que quan la toques et doni la sensació que se t'enganxa a la pell. Deu tenir molt bon gust.
Les arrels seques tenen una pinta deliciosa, certament:

I després de tenir-les un dia en remull encara més

Feia temps que les tenia preparedes, però vaig esperar a fer l'experiment a tenir la llana filada, no ho sé, crec que pateix menys el fil que la fibra, és més sofrit.

són 100g, 80% superwash, 20% nylon, 410 m, 3 caps, navajo ply. Ja sé que els colorants químics que es venen per la llana també serveixen per aquesta fibra sintètica, però el niló em feia por, sembla comprovat, però, que les similituds que permeten fer servir el mateix tint també permeten fer servir la mateixa herba.
Rubia tinctorum (i probablement altres rubia també)

amb alum i cremor tàrtar. Vaig fer servir 60g d'arrels per 100g de llana, primer vaig coure les arrels i la llana juntes durant unes cuatre hores (discontínues, perquè és difícil trobar 4 hores seguides per seure al costat de l'olla i controlar-li la temperatura (no pot passar de 80 ni baixar de 60 graus)), després, com que el color em va semblar pàl·lid vaig bullir les arrels soles i hi vaig afegir la llana per repetir el procés. Això és el primer que hauria d'haver fet, però em feia por per si es feia malbé el color, com que es repeteix tant que no s'ha de bullir el bany de tint perquè sino torna marró...però sembla que el que es destrueix amb la temperatura no és el colorant vermell sinó l'enllaç entre el colorant i la fibra, fixant-m'hi millor després vaig veure que el que diuen els llibre que no s'ha de fer mai és bullir les arrels amb la llana a l'olla.
Com que no em resigno a que això sigui el final he esmicolat les arrels amb una pedra (després de recórrer debades el poble cercant una massa contundent), les he bullides i ara entan tenyint una mica de fibra superwash.
Pel que fa a l'alga: no en tinc massa informació, però com que sembla que valdrà la pena anar-ne a cercar més per fer una tintada gran, ja en faré fotos. Aquest és el resultat sobre shetland amb alum i ct

I per acabar, una foto de família (l'alga ha sortit una mica pàl·lida aquí)

La troca de llana la vaig fermar amb un fil mescla de merino i alpaca, evidentment, sense mordentar, i ha quedat rosat, ja havia llegit que es pot fer servir la raspeta sense mordents, em pregunto si servià la idea també per el cotó (mordentar el cotor sembla una feina massa complicada).

Promeses vermelles

Raspeta

i algues (encara estic investigant el seu nom)

Molt, molt aviat podreu veure els resultats.